A pastar fang

La setmana passada, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va tornar amb la cançoneta que TV3, a més d'emetre en català, hauria de fer-ho en castellà. Encara insisteix, igualment, en un fet que, avui en dia, ja fa pudor de naftalina, com és ara que hi ha persones represaliades a les tertúlies per voler parlar en castellà. Fa riure per no plorar. Que no s'ofengui, però parla com un lloro, sense tenir-ne ni idea. Sovint fa l'efecte que, al PP, parlen de TV3 sense mirar-la. Ni ells ni els seus assessors.

A TV3 hi ha més castellà que mai. Hi ha programes, per exemple el que condueix Jaume Barberà, on molt sovint els convidats únics no solament són castellanoparlants i s'expressen en castellà, sinó que el presentador també s'hi adreça en castellà, de manera que el programa acaba sent “íntegrament” en castellà. Al PP van engegar aquesta cantarella fa uns quants anys i no s'han adonat que la situació ha canviat. Semblen un disc ratllat que, a més, com si piquessis pedra, no admet variacions de discurs. Avui, amb la tecnologia avançant tan de pressa, d'aquí no res la llengua d'emissió serà secundària.

Molts estaríem disposats a admetre, per exemple, que a TV3 el català fos prioritari però que fos possible, en molts casos, funcionar amb sistemes duals en altres llengües d'una manera més general (tot afavorint el castellà) i no pas excepcionalment, tal com ja es fa ara. Però a canvi que Espanya fes el mateix. La senyora Sánchez-Camacho, que tant es preocupa per la llengua d'escolarització dels seus fills (cosa que ens sembla perfecta) sempre que aquesta sigui el castellà, no sembla amoïnar-se gaire, sense anar més lluny, pel fet que a Catalunya el noranta per cent de les emissions infantils siguin en castellà. Quan vol castellà a TV3, per què no vol català a les emissores públiques i privades espanyoles? Com en el cas de Ciutadans, ens la creurem quan comenci a reclamar el català en els programes de producció pròpia de TVE. O la quota a la qual estan obligades les privades i que no compleixen. I que no hi ha cap govern d'Espanya que els ho reclami... (davant d'això, m'haig de sentir espanyol?)

La raó, en el fons, és molt senzilla. Només cal contemplar Sánchez-Camacho quan fa les seves intervencions a la tertúlia d'Intereconomía. S'hi sent com a casa. El problema no és la llengua de TV3, és el model de país. No passa res, però que no ens vulguin vendre una cosa per l'altra.