La troballa

Això ja és tot un clàssic: quan algú arriba al govern d'una institució mai no troba les coses com havia anunciat que les deixava el seu predecessor. Normalment sempre les troba pitjor i s'empara en aquesta suposada troballa per justificar la decisió de fer coses que mai no havia dit que faria o per mirar de no fer-ne alguna de les que havia promès.

Avantposo el terme suposada a la troballa d'ara, perquè el president Rajoy tenia tots els trumfos per conèixer-lo a fons, l'increment del dèficit denunciat divendres. Si, com diuen els seus ministres, són les comunitat autònomes les que han gastat més del compte, no havia de ser justament el PP, el partit amb més poder territorial, el primer a saber-ho? Sembla evident que sí.

L'atribució de l'increment del dèficit a les comunitats autònomes, doncs, no vol només justificar l'alça dels impostos i la resta de les mesures d'ajust decretades divendres. Potser només es va dir entre línies, però ja es va deixar clar: si això d'ara només és un tast, quan arribi l'hora de l'àpat, en els propers mesos, quin és el plat que es voldrà portar a taula?

Doncs el de la necessària recentralització, el veritable objectiu. Només que amb la coartada de l'indispensable i urgent equilibri econòmic. L'índex d'alarma ha pujat un grau. Al govern del president Mas se li ha girat més feina de la que ja tenia. Necessitarà el concurs de tothom per mirar d'aconseguir que Catalunya superi la tempesta.