Hem de reinventar el present per tenir futur

Aquests dies molts hem descobert que cobrar o no la paga de Nadal o la mesada depenia en bona mesura de la caixa de la Generalitat, en una conseqüència, directa o indirecta, dels 759 milions d'euros que el govern espanyol havia de pagar segons preveu la disposició addicional tercera de l'Estatut. Ja s'ha vist que Zapatero s'acomiadava de Catalunya amb una nova botifarra i que el govern de Rajoy tampoc té intencions de pagar, i, a més, pretenen rebaixar el sostre autonòmic. Dit en plata: els 759 milions ja cal que ens els pintem a l'oli, perquè formen part de l'extorsió més descarada de la història. Fa anys que ens aixequen la camisa i només faltava una conjuntura com l'actual perquè tornem als temps de la transició, amb la diferència que les il·lusions i les esperances de canvi s'han esgotat pel camí. Tornant al motiu de l'article, hem descobert que mig país cobra directament o indirectament de la Generalitat, i no parlem només dels funcionaris i dels treballadors d'empreses públiques o mixtes, també ens referim a empreses privades com la nostra, que no ha cobrat uns diners compromesos, o a molts professionals que no han cobrat les feines que han fet per a les administracions, o al mateix sindicat Comissions Obreres, que tampoc no ha rebut els diners pactats. Ep, i no estic dient que ni uns ni altres siguem uns vividors, no; estem parlant que ho tenim molt mal organitzat, que les previsions de tresoreria de tots plegats són un autèntic desastre, i que ens hem d'espavilar si volem afrontar el futur amb un mínim de garanties. Abans, però, aclarim una cosa: els diners que l'Estat ens escatima d'una manera tan desvergonyida i deshonesta; els diners que la Generalitat no ha pagat quan tocava perquè no en té, i els diners de diputacions, ajuntaments o de la comandància superior de policia, és a dir, tots els diners públics, no hem d'oblidar mai que són els nostres diners, els que hem aportat a les arques públiques amb l'IRPF que ens descompten de les nòmines, amb les taxes que paguem pels serveis, amb els impostos que es generen quan posem gasolina o comprem alcohol, etcètera. Per tant, no estem reclamant res que no ens pertoqui, i cal que hi comencem a posar remei si volem tenir futur.