El problema és no veure el problema

Comencem l'any amb l'esperit Soufian i el malparit que va disparar a l'Ibrahima. Som un país de migrants. No vull personalitzar,
però a totes les cases hi ha un
xarnego o un immigrant.

Dimarts a la nit ens emocionàvem compartint la història del Soufian. El sentiment d'una mare catalana d'origen estranger, d'una comunitat educativa compromesa i un poble que ha sabut fer sentir part de la comunitat tothom que hi viu. I això no és fàcil.

24 hores més tard, en una plaça del districte de Sant Martí, al Besòs, la mateixa pilota de futbol que xutava en Soufian era l'origen d'una baralla que acabaria en tragèdia.

De què estem parlant? Som davant un tema molt complicat de treballar, i crec que del que tenim por és de la igualtat. No estem preparats per ser iguals. I la por només es resol si es treballa i no neguem la major.

De fet aïllat qualificava el conseller Puig el crim. Un fet aïllat? No pas. I el conseller sap que no és així. Un jove senegalès assassinat per un jove gitano. La comunitat subsahariana escalfada, i la gitana demanant que no s'estigmatitzi el col·lectiu per l'acció d'uns joves que han crescut en la marginalitat i als qui s'ha escalfat l'orella amb mantres plens d'odi.

Manlleu era dimarts un exemple de feina ben feta. De recursos ben canalitzats en l'àmbit social, en un indret demogràficament ben diferent al del Besòs. Han fet sentir a tothom part del col·lectiu. Això, enfront d'un polvorí gresol mal treballat d'ètnies on segur que no s'ha fet suficient per oferir oportunitats a tothom. No és demagògic dir que calen polítiques compromeses amb els qui estan en risc, per oferir oportunitats a tothom. Com tampoc no es pot dir que estiguem davant d'un fenomen generalitzat, però molt menys encara davant d'un fet aïllat i fortuït. No pas.