Tradició de futur

Fa vint-i-set anys vaig començar a escriure a El Punt Diari, que més tard es va dir El Punt, i a l'actualitat El Punt Avui. Aquesta suma d'anys estalvia molts artificis retòrics. M'és impossible considerar aquest diari com una institució exterior, accidental o contingent. Al contrari: som molts els lectors i col·laboradors que hem crescut amb aquest diari, d'una manera tan intensa i íntima que, amb tota modèstia, podem dir que també ens sentim part d'aquest diari.

Fa poc Joan Ventura, director de Presència, feia aquest diagnòstic a la Universitat de Girona: “Hem intentat expandir un model de premsa comarcal que abastés tot el territori nacional, i hem fracassat.” És probable que les mateixes virtuts d'arrelament i personalitat d'aquest diari hagin propiciat part dels riscos que avui l'assetgen. En una època en què conflueixen la crisi econòmica i la reconversió dels mitjans de comunicació, aquest diari va fer una aposta d'expansió tot confiant en dos elements del seu codi genètic: informació de proximitat i una tradició de professionals que pel seu ofici, coneixença i complicitat amb el territori bé mereixen ser reconeguts com una escola periodística de primer ordre, digna d'estudi i continuïtat.

Ara, tots ho sabem, el moment no és dolç. Però com diu molt encertadament un amic entès en la matèria, aquest diari té uns actius que bé han de jugar al seu favor i permetre afrontar el futur amb un optimisme realista. Des de la seva fundació, aquest diari ha practicat un catalanisme desacomplexat, sempre argumentat i pulcrament assentat en els principis de la raó democràtica. Això, en un context com el del nostre país, de metabolització conscient i inconscient de la lògica espanyolista, significa tenir un espai propi, un hàbitat exclusiu. A aquests factors hi hem d'afegir que el diari ha tingut un grau de penetració popular altíssim i que, i això es pot verificar amb un simple estudi de periodisme contrastat, en aquestes pàgines s'han publicat articles i s'han visualitzat dèficits democràtics i línies informatives que pràcticament cap altre mitjà no ha secundat. Dit d'una altra manera: la tradició d'aquest diari bé podria assenyalar-ne el futur.