Ara torno
Superat pels esdeveniments
A mi si ara mateix surt a les últimes notícies del 3/24 que un dels tres Reis d'Orient és sospitós d'haver desviat diners destinats a comprar regals per als nens a un compte particular seu a les illes Caiman, m'ho crec. Vull dir que, si més no, la sorpresa seria mínima, i que si em diguessin que no és ni el rei blanc ni el rei negre, sinó el discret rei ros, el que sempre està a l'ombra de la popularitat d'en Melcior i en Baltasar, doncs que encara hi donaria més credibilitat. En Gaspar, el que passa més inadvertit en les preferències dels nens. Sí, aquest seria el perfil del que podria ser el protagonista d'aquest teletip: “El rei ros haurà de declarar al jutjat per les diligències que s'han obert arran d'una investigació fiscal rutinària de la fundació Tres Reis Mags d'Orient, ja que s'han descobert entrades continuades de diners en un compte particular seu, sempre coincidint amb el mes de desembre i principi de gener dels últims quatre anys. La policia fiscal sospita que sa majestat Gaspar desviava diners que s'ingressaven a la fundació per comprar regals als nens per a la diada de Reis, i que posteriorment transferia a un compte de les illes Caiman.”
Ja no ens podem fiar de ningú i estem tan curats d'espants que poques coses ens sorprenen. El que un dia és d'una manera l'endemà pot ser d'una altra. És la norma d'aquests dies incerts que ens ha tocat viure. És en aquest sentit que em sento particularment superat pels esdeveniments. Encara que no t'interessis per res només fan que arribar-te males notícies per totes bandes. Em sento a mercè dels esdeveniments. Incapaç no només de poder-hi fer res, sinó ni tan sols d'entendre'ls. Un dia ens diuen que han trobat la fórmula per capgirar la crisi i l'endemà que ja estan prenent noves mesures perquè les del dia abans no han funcionat. I l'endemà igual. I l'altre.
És més, si em diuen que demà ja no tinc feina, no només m'ho creuré sinó que fins i tot no podré tenir capacitat per sorprendre'm. De fet, és el que els ha passat a milions de persones en els últims anys. Ara bé, puc creure en els Reis Mags i en totes les debilitats humanes o reials, però res ni ningú no em farà creure que tots aquests esdeveniments que ara em superen no eren perfectament evitables. No només això, sinó que crec que tots, tots, han estat provocats. I no ha estat Gaspar, sinó els que figuren més.