La poció màgica

Deia Alfonso Guerra que, després del primer govern socialista, “a España no la conocerá ni la madre que la parió”. I vist com va acabar la festa enmig d' una borratxera de corrupció, l'ínclit poeta sevillà no anava desencaminat. Ara el govern del Partit Popular no és tan explícit. Gent continguda en les formes i les paraules, fan més del que diuen. Però ja es veu a venir que això acabarà com el rosari de l'aurora. La crisi i l'obsessiva necessitat de reduir el dèficit s' han convertit en un argument excel·lent per qüestionar de dalt a baix l'arquitectura de l'Estat.

Un cop identificat el culpable del desgavell, els executius autonòmics i el seu “deute irracional”, ara es tracta de fer-los passar per l' adreçador. És la gran oportunitat que estaven esperant jacobins i centralistes de tota mena de pelatge per corregir el model descentralitzador que va parir la Transició.

La intervenció d'última hora del govern central per salvar el País Valencià de la suspensió de pagaments, n'és la prova del nou. El mànec de la paella el té Madrid i la decisió de deixar caure la guillotina de la intervenció a qui no accepti la llei, és únicament seva. Amb un panorama tenyit de blau conservador, amb el govern d'Euskadi als llimbs i l'executiu del PSOE andalús trontollant, Catalunya ha quedat com el reducte dels gals que intenten fer els deures amb afany perquè el mestre Tites no els suspengui. Però el druida Mas-Colell no troba la fórmula de la poció màgica i l' Obèlix president no consta que de petit caigués al perol. Si, a mes, el senyor mestre els té agafats de cap d'esquila i per més net que presentin el quadern sempre hi troba alguna taca, arribar a l'aprovat serà una feina de titans. Prou faran si eviten el suspens amb aplicació de la suspensió cautelar i l'expulsió immediata. Amb aquest panorama, pensar en l'excel·lència del pacte fiscal que pal·liï l'espoli actual és somiar truites. A veure si mentrestant algú troba la fórmula de la poció màgica.