Crear ocupació, un caramel de Reis
Destacaven algunes cròniques d'ahir que Angela Merkel i Nicolas Sarkozy inclouran en les prioritats europees la creació de llocs de treball. Què hi ha de rellevant a fixar-se aquest objectiu? Tots els governs que hi ha hagut a Catalunya i a l'Estat espanyol des de la recuperació democràtica i també els partits que hi han optat han tingut sempre entre els seus objectius el de lluitar contra l'atur. Almenys tots ens ho han promès encara que després la realitat se sol encarregar de devaluar les seves accions perquè es basen en la regulació laboral o fiscal i no en el desenvolupament dels sectors productius, que és com veritablement es creen llocs de treball.
Fer, doncs, propòsits d'aquesta mena i no concretar com es volen aconseguir és com llançar caramels durant la cavalcada de Reis: dolçor fugaç, promeses d'Orient i incitació al somni. Miratges infantils potser admissibles en un món de joguines però no pas en la política dels adults, perquè la gestió del benestar comú no s'hauria de basar en ombres xineses ni en promeses fàcils sinó en propostes versemblants i en resultats tangibles.
És obvi que la creació de llocs de treball és ara una prioritat per al govern de qualsevol país europeu i també per al de la UE. Si els efectes de l'europeïtzació ja feien necessari seguir l'evolució dels mercats de treball nacionals i aplicar-hi polítiques reequilibradores, no cal dir que ara, després de la febre que ens ha dut a internacionalitzar les nostres economies i a interdependitzar els nostres sistemes productius més enllà dels límits continentals, l'exigència del mètode és encara més gran.
Si hem arribat fins aquí és perquè un dia vam creure que el mercat regularia tots aquests factors per si mateix. I efectivament ho fa. Però sense cap mirament, sense cap sensibilitat nacional: li és completament indiferent quin país es queda sense producció pròpia i quin altre n'acumula més de la que necessita. I aquest model econòmic és radicalment contradictori amb l'existència simultània d'entitats nacionals i dels respectius governs que tenen, o haurien de tenir, l'obligació de procurar l'estabilitat econòmica a través de la plena ocupació dels seus ciutadans. Que facin, doncs, les propostes que vulguin però que siguin creïbles, que no estem per brocs
