Responsabilitat

Vull començar agraint la possibilitat que m'ofereix El Punt Avui de poder expressar la meva opinió cada setmana amb absoluta llibertat. Compartint planes amb enormes professionals s'estimen la feina i l'exerceixen amb responsabilitat i una immensa dignitat. En moments còmodes, i èpoques complicades com la que estan travessant. Un desig de responsabilitat al lector, i un desig de llarga vida al mitjà i als grans professionals que hi treballen.

Dit això, avui vull parlar de les dificultats en la convivència que provoquen misèries, algunes de molt recents a Lleida (on qüestiono la responsabilitat d'alguns regidors de participar en una protesta on el missatge enfrontava veïns pel seu origen), a Barcelona, Salt, Vic...

Quin país volem? I per quines polítiques de cohesió apostem? És perillós el divorci cada cop més latent entre la sensibilitat de la majoria d'entitats socials que s'hi dediquen i algunes polítiques públiques.

Catalunya ha notat un fre en el flux immigratori, i quan parlem de retorns a països d'origen (el 0,1% del total de la població estrangera) veiem com la majoria marxen de l'àrea de Barcelona. Podem trobar moltes causes: barris densament poblats, amb moltes dificultats socioeconòmiques i on l'estranger busca el gueto.

A l'altra banda, comarques, on la cohesió ha tingut més èxit. I no crec que els professionals que s'hi dediquen facin més esforços en un lloc que en un altre; sí que penso que la comunitat ha sabut encaixar el nouvingut amb més facilitat i naturalitat, i ho ha fet en català, que per a mi no és un aspecte menor.

Si volem un país gran, cohesionat, on tots els qui hi vivim ho puguem fer amb un objectiu de construcció d'una societat comuna, hem de fer molts més esforços. Hem de mirar de cohesionar, no de confrontar. I hem d'anar a l'arrel del problema en la convivència, que no és l'origen ni els costums de les persones, sinó la manca de respecte a uns valors compartits i l'exclusió.