El búnquer del Trueta

A un parent internat en una residència de Girona, li practiquen un tractament prescrit per un equip mèdic de l'hospital Josep Trueta, que en fa el seguiment. Dues vegades al mes ha d'acudir a la cita amb aquest equip o per practicar-li proves de tota mena: anàlisi, electroencefalograma, radiografia, ressonància, densitometria, etcètera. Una eficient programació de visites externes –hi ha dies que superen les 1.200– ho coordina. Hom rep a domicili l'avís de citació de les properes visites en què es detalla dia, hora, prestació, planta on tindrà lloc la consulta, metge que l'ha requerit i lloc de la prova. Perfecte: res a dir.

El que no s'entén és el que està passant al nou pavelló de consultes externes. He acompanyat el parent en una visita programada a les 13 h del dia 11, amb el neuròleg doctor Tal. Fa uns dies que va rebre un avís de citació, amb una nota que deia: “A partir del 9 de gener la consulta que té programada es realitzarà al nou edifici de consultes externes del Trueta”. En saber que hi havia problemes amb les visites de la nova seu, escarmentat, hom arriba amb una hora d'anticipació. Al pàrquing de pagament sorprenentment hi ha lloc. Ha de ser la crisi, perquè a fora hi ha vehicles fins i tot dalt dels arbres. Amb cadira de rodes acudim a la recepció, on hi ha una multitud que sembla un eixam d'abelles i on, els uns més que els altres, crida tothom. Les noies que atenen l'esverat públic resten desbordades. Amb empentes aconseguim informació: “El doctor Tal visita al primer pis.” Ascensor i primer pis. La recepció d'aquesta planta és poc millor que la de la planta baixa. Tothom parla cridant! Ens diuen: “Passadís avall i després a la dreta a l'A-17”. De cap a cap d'edifici i finalment ho trobem i, sorpresa, a la porta hi ha el nom d'un altre facultatiu. Llavors, on para el doctor Tal? Els veïns no en saben res. De tornada a la recepció, amb més empentes, no ho entenen i ens passen la targeta sanitària pel lector electrònic de confirmació de visita –que pocs saben com funciona–, i surt a la pantalla una nota que diu que “el doctor Tal visita a la primera planta de l'hospital.” Se senten renecs d'envergadura. Una velleta que va sola arrenca a plorar. Una parella gran diu que se'n va. Al personal de la casa se'l veu angoixat. L'espectacle és trist i dóna una idea d'incapacitat organitzativa. El recorregut fins a l'entrada principal, ascensor i passadissos fins on es troba la consulta de neurologia, amb cadira d'interior de roda petita és molt llarg. És la una de migdia. Fa una hora que lluitem contra els elements. En lamentar jo els incidents, un funcionari ha dit ben fort: “El desordre l'ha provocat la informàtica!, ningú en té la culpa.” Ràpidament dic: “Jove, faig cara d'imbècil?” Ha callat. Per què en un centre mèdic de gran nivell, passen aquestes coses? He passat vergonya amb el depriment espectacle propi del tercer món. Per què l'hospital no s'administra empresarialment en lloc de burocràticament?