Tinc la regla

“Tinc la regla i estic de bon humor.” No, senyors, no. Tot i que aquesta rotunditat els sembli una frase provinent d'un film de ciència-ficció, els informo que encara hi ha dones que no emprem la menstruació com una excusa o com un pretext per justificar cap mena d'atac de mala llet o de frigidesa sexual. Per més plutònic o marcià o venusià que els pugui sonar, quedem algunes dones que no fem servir els avorridíssims “deixa'm, que no veus que tinc la regla!” o “tu no ets capaç d'entendre que estic nerviosa perquè tinc la regla?” o, encara millor, “amor, no facis cas del que t'he dit: m'ha de venir la regla”.

Si us plau, dones del món, prou. No veieu que aquestes actituds, a banda de causar vergonya aliena a les dones que no som com vosaltres, representen científicament un engany fraudulent i ridícul?

És cert que segons els metges de l'era clàssica, la causa de la menstruació radicava en la creença que el cos femení era fred i humit, i que en aquell receptacle maligne s'hi acumulaven molts humors, els quals baixaven a la part inferior i s'expulsaven. Aquesta interpretació de la teoria humoral considerava la regla una pèrdua de la sang “dolenta”. Així, deien, s'equilibraven els humors per conservar la salut. Si voleu recuperar els clàssics, llegiu l'Odissea d'Homer o les Tragèdies de Sòfocles i deixeu-vos d'orgues... La dona no és una fàbrica de verí com deien les veus medievals: el “furor uterí” (teoria calcada dels egipcis) no sufoca la matriu, no desplaça l'úter, no us enganyeu.

Els antics només tenien raó en el remei per a tanta histèria (del grec, hystera: úter): les relacions sexuals, el relaxant idoni per a un desgavell que, cada vegada en més fèmines, és més mental (neurosi, trastorn histriònic de la personalitat, crisi d'ansietat) que no pas físic o somàtic. I no s'ho perdin: aquesta tipologia de dones, quan no poden atribuir la seva mala llet a la regla, diuen que estan ovulant, amb la qual cosa si sumem la setmana de la regla als dies de l'ovulació, el bon humor els dura, ben comptat i debatut, de Nadal a Sant Esteve.