Diners maleïts

És força eloqüent observar que en la notícia d'un assalt sofert en el domicili d'una família se sol especificar que els lladres han aconseguit gairebé sempre un important botí en diners en metàl·lic, segons solen recollir les notícies d'aquests successos. Hom es pot preguntar per què aquelles famílies perjudicades s'arriscaven a guardar a casa determinada xifra de diners –a vegades molt alta– en lloc de tenir-los ramassats tranquil·lament en un compte bancari.

També es dóna el cas dels qui es resisteixen a denunciar-ho, perquè no volen donar explicacions sobre la procedència dels diners si fossin preguntats. I també hi ha qui guarda a casa diners per calmar la fúria dels assaltants i així evitar maltractes físics! Sorneguerament ja se'n diu els diners per als lladres. És clar que les explicacions poden ser moltes, però no descartem que en alguns casos es tracti del famós diner negre que circula de mà en mà i que legalment no existeix! En aquest aspecte, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra...

També és sorprenent que en les sucursals bancàries de Girona hi hagi actualment llargues llistes d'espera per aconseguir una caixa forta privada, i que algunes entitats ja rebutgin de contractar-ne a favor de persones que no tinguin la condició de clients habituals. En moments de crisi, es veu que hi ha més diners que mai! Les notícies que ens maseguen a diari sobre les turbulències financeres fan que moltes persones no acabin de fiar-se de tenir els diners dipositats. El metàl·lic els suposa una garantia davant del que pot venir. Però ja fa temps que les entitats bancàries estan obligades a declarar qualsevol ingrés en efectiu que excedeixi d'una xifra determinada, fins i tot quan es tracti d'una reiteració d'ingressos que en la seva suma ultrapassi la xifra fatídica. Ara, el clau està punt de reblar-lo el govern de l'Estat per impedir que circulin diners en efectiu més enllà del que pot ser l'atenció de les despeses diàries: no serà possible fer pagaments per import superior a mil euros, tot i que es facin de manera fraccionada i reiterada, perquè s'imposarà una obligació a les empreses que hauran de declarar –per trimestres!– els pagaments en efectiu que els hagin estat fets, quan excedeixin d'una xifra determinada.

Els diners concepte, aquells que serveixen per a les grans transaccions, cada vegada serà més difícil fer-los servir, i la seva utilitat quedarà reduïda. Tot i així, les grans bosses de frau trobaran –ben segur– altres maneres de continuar les seves trapelleries, malgrat que el cercle es vagi tancant. Només la inexistència de paradisos fiscals a tot el món podria donar el cop definitiu al problema.

Mentrestant, les altres bosses –les de la pobresa– que s'escampen al nostre entorn no commouen ningú!