Fukushima i els científics

En què devia estar pensant el nostre president Artur Mas quan escoltava el discurs antinuclear de l'escriptor Haruki Murakami en rebre el XXIII Premi Internacional Catalunya. “ Les companyies elèctriques del Japó es varen gastar grans quantitats de diners en publicitat, comprant mitjans de comunicació i fent creure als ciutadans que la producció d'energia nuclear era absolutament segura… Ara, els reactors nuclears, que eren en teoria tan eficients, han provocat una situació dramàtica, com si algú hagués obert la porta de l'infern”, deia Murakami al nostre mandatari, que no feia cap gest d'assentiment a les paraules del guardonat. Com els científics varen deixar nuclearitzar un arxipèlag situat sobre quatre grans plaques tectòniques? “De fet, vivim sobre un niu de terratrèmols”, va dir l'escriptor. Entre el públic hi havia una bona representació de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant més de trenta anys he dedicat part de les meves activitats polítiques i periodístiques a donar raons i suport al moviment antinuclear. He dedicat alguns llibres a divulgar l'immens perill biològic i ambiental que han comportat els accidents de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima a causa de la fusió del nucli dels reactors (meltdown). Ara bé, el que m'ha motivat per sobre de tot han estat les meves conviccions ètiques relacionades amb l'ús militar de l'energia nuclear, una tecnologia que mai podrà deslliurar-se del seu “pecat original”: Hiroshima i Nagasaki. Uns genocidis que encara esperen el seu “Nuremberg”. L'energia nuclear civil i militar, com ens ho va mostrar el franquisme, són dues cares d'una mateixa moneda. I Westinghouse, General Electric i Electricité de France, que exportaren les seves patents per a Ascó i Vandellòs, tenen el seu negoci estretament relacionat amb la proliferació atòmica.

“La ciència és neutra”, ens diuen. Quina fal·làcia! Recordem el que li va dir el físic Robert Oppenheimer, que havia col·laborat amb el desenvolupament de la bomba atòmica, al president Truman: “President, tinc les mans tacades de sang.” I Truman, cínicament, li va contestar: “Doncs, se les netegi amb el meu mocador.”

Al museu que s'ha inaugurat a Ascó, amb una sofisticada arquitectura, enlloc hi ha cap referència a la connexió civil-militar de l'energia nuclear, ni als efectes del meltdown. L'assessor dels continguts, l'inefable periodista científic Manuel Toharia, fidel servidor del lobby nuclear espanyol, ha fet molt bé la seva feina encarregada per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs. L'ANAV està controlada per “patriotes catalans” que consideren que una Catalunya independent i atòmica serà “més rica i plena”. Són polítics que en aquesta megatecnologia (per fer bullir simplement aigua) només hi veuen el poder del diner, del secret i del centralisme energètic que comporta. I, el que és pitjor, tenen científics que els avalen.

He llegit l'Informe sobre l'energia nuclear a Catalunya redactat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans que acaba de ser presentat al nostre Parlament. Està signat el novembre de 2011 pels experts David Serrat, Alícia Casals, Josep Amat, Lluís Coll, Javier Dies, Pere Roca i Pere Santanach. És un document que, es diu en el pròleg, vol aportar “dades objectives sobre la situació energètica”. En realitat, però, es tracta d'un document-justificació a favor de la seguretat nuclear que ens garanteix la patronal elèctrica UNESA, i que dona suport al Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), oblidant-se d'analitzar amb profunditat els antecedents i les conseqüències de Fukushima. És inconcebible que l'autoanomenat “govern dels millors” no hagi enviat al Japó un equip independent per fer un estudi comparatiu dels efectes que Fukushima pot tenir sobre la seguretat de les nuclears de Tarragona, com ho va fer el president Tarradellas quan va passar l'accident de Three Mile Island. El president Mas no pot acceptar que uns tecnòlegs, que, com diu l'informe, estan “al servei del país”, facin un document tan manegat.

Indicaré als seus autors, si m'ho permeten, dos estudis inevitables si el volen tornar a redactar amb “objectivitat”: Nuclear power in a post-Fukushima world, del reconegut Worldwatch Institute de Washington, i Technical lessons learned from the Fukushima-Daiichi accident and possible corrective actions for the nuclear industry, redactat per experts de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). En aquest segon hi trobaran, per exemple, que el zirconi que forma les beines de les barres de combustible, present també en els reactors d'Ascó i Vandellòs, va ser la causa de les explosions d'hidrogen en tres dels sis reactors de la central japonesa.