Abandó d'Obiols i Badia

Mai no he entès per què els socialistes catalans abandonen determinades causes que afecten els seus ciutadans. Penso en la llengua a Europa. Han estat els eurodiputats de CiU, ICV i ERC, Ramon Tremosa, Raül Romeva i, fins ara, Oriol Junqueras, els que han aixecat la bandera del català al Parlament Europeu. No han disposat del suport ni l'empenta de la resta d'eurodiputats catalans, els del PSC i el PP. Entenc que Aleix Vidal-Quadras no perdi ni un segon per defensar l'oficialitat de la llengua de 10 milions de catalanoparlants a Brussel·les i Estrasburg. De fet, destina energies a boicotejar-ho sistemàticament. En aquest combat, els europarlamentaris del PSOE tampoc no queden curts. Però el que no puc assimilar és per què Raimon Obiols o Maria Badia, catalans i socialistes, es desmarquen del front que han liderat fins ara Tremosa, Romeva i Junqueras. El PSC hauria de fer autocrítica. Té al·lèrgia a determinades batalles perquè veu nacionalisme català per tot arreu. Si demanes el català a Estrasburg, ets nacionalista. I possiblement no ets prou d'esquerres. Com que aquesta idea és errònia, em revolto. Si el PSC és un partit federalista, hauria de lluitar perquè els catalans se sentissin còmodes dins d'un estat, l'espanyol, que hauria d'evolucionar en el respecte a la pluralitat cultural i lingüística. Aquesta miopia se'ls gira en contra, perquè com que la conclusió és que per usar el català a Europa has de tenir un estat –com el tenen països més petits que Catalunya–, la proliferació d'independentistes no té aturador. Si Espanya no defensa el català a Madrid ni a Estrasburg, i si el govern català és incapaç de plantejar el tema ara que viatja tant presumint de les retallades, l'única sortida és l'estat propi. Això és el que volen Obiols i Badia?

Quan penso en l'oficialitat del català a Europa, no em puc treure del cap la imatge de la cabina que vaig veure a Brussel·les per als traductors de gaèlic, una llengua usada per 70.000 europeus i coneguda per 260.000.