Més joc per als ex
Aquesta setmana i aprofitant la concessió del Toisó d'Or –la més alta distinció de la monarquia– a Nicolas Sarkozy per la seva col·laboració en la lluita contra ETA, el rei Joan Carles va aconseguir reunir en una foto l'actual president del govern, Mariano Rajoy, i els expresidents, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. Tots els ex han participat en la lluita contra el terrorisme. Directament o indirectament tots han estat víctimes del terrorisme, com també en una hora o l'altra, tots, han negociat públicament o d'amagat amb ETA, que a hores d'ara està en una treva indefinida.
No és fàcil veure coincidir en un acte els expresidents del govern. Només ha estat possible veure'ls junts en funerals d'Estat i en actes en contra del terrorisme com el de dilluns passat amb el lliurament d'una medalla al president del la República Francesa.
Els expresidents de govern espanyol estan desaprofitats per a la política activa tot i que tenen les espatlles cobertes com a jubilats de luxe sense la necessitat que ha demostrat l'anterior president català, José Montilla, d'obtenir un escó al Senat per recuperar l'activitat política.
González imparteix conferències i dóna consells al PSOE que només recull Carmen Chacón. Aznar està allunyat de la política. Es dedica als negocis privats i assessora políticament la seva dona, la alcaldessa de Madrid, Ana Botella. Rodríguez Zapatero ha entrat en una fase de reflexió personal que vol acompanyar amb l'escriptura d'un llibre de memòries. L'editorial el voldria tenir enllestit com més aviat millor sabedors que avui encara el que pugui dir l'anterior president té un alt nivell d'interès. De què van parlar aquella tarda que es va reunir amb el llavors cap de l'oposició catalana, Artur Mas i que va començar a trencar-se el glamur de l'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2006? Desconec el nivell de sinceritat de l'autor.
En el llibre fóra interessant que expliqués com va conquerir la secretaria general del PSOE ara fa onze anys i les persones que ha escoltat en el seu mandat. Per el que s'ha vist, no s'ha escoltat gairebé ningú i només ha fet el que li ha dictat la intuïció.
Voldrà explicar a les memòries les penúries que ha passat en els seus vuit anys al capdavant del govern? Les “punyalades”, com li va dir el seu amic i polític, José Antonio Alonso. En el moment actual és una pèrdua de capital humà no donar més joc als ex. Joc per sumar enmig de la gran disbauxa política.
