Xampany i el fat

No he trobat dades fiables ni estrictament científiques, però sembla que l'origen de la tradició d'estampar una ampolla de xampany contra el buc d'un vaixell a l'hora d'avarar-lo és més aviat cruent. Diuen les cròniques que he consultat que, temps era temps, el paper de l'ampolla era interpretat per un noi jove que s'oferia com a sacrifici, si no vols per força, als déus marítims per tal que vetllessin per la singladura futura de la nau. Una variant de la cerimònia de bateig és la dels víkings, que feien avançar el casc per un entramat de fusta on lligaven presoners i esclaus que eren esclafats per la contundència del vaixell. Amb la sang vessada, el casc rebia la protecció divina alhora que els constructors demanaven perdó per haver ofès l'oceà amb una irrupció tan sobtada. Unes altres versions diuen que els grecs feien xocar contra el buc una àmfora de vi, que també era un tribut, però menys espectacular. La cosa va derivar cap a l'ampolla de xampany, que és més asèptica i glamurosa, però, en qualsevol dels casos, si el noi que xocava contra el vaixell no moria o si ni l'àmfora ni l'ampolla no es trencaven, l'episodi es convertia en un mal averany que no agradava gens ni mica els mariners. Hi ha casos documentats sobre la relació entre la trencadissa que no va ser i el posterior accident de la nau, la qual cosa fa pensar que alguna cosa de cert hi deu haver en la superstició. Potser es tracta d'una simple equació de física aplicada, una matemàtica de la correlació de forces. Si un element tan fràgil com una ampolla de vidre llançada amb contundència contra un cos rotund i massís no s'esmicola en mil trossos, ¿quines malvestats no han de succeir davant de circumstàncies molt més adverses per a la nau?

El Titanic no va ser batejat amb cap ampolla, que és un detall encara més esgarrifós. No s'hi devien atrevir. En el cas del Costa Concordia, l'ampolla va romandre intacta després de la col·lisió primera a les drassanes. Mala peça al teler, doncs. Es podria donar el cas que, sabent-ho, el capità decidís accelerar la inevitable arribada del mal fat. No hi hem de creure, en coses com aquesta, però és curiós com s'instal·len en les nostres vides. ¿I si realment fos veritat que algú ens avisa de les misèries que ens han d'arribar? ¿I si algú dissenyés aquest full de ruta com un avís per a navegants?