Dos judicis, un acusat

No li tinc cap simpatia. Entre les seves decisions de les quals conservo algun record, n'hi ha unes quantes, poques, que aplaudeixo i moltes que deploro. L'escassetat de la meva estimació neix del seu gust per la publicitat, del fet que es condueix sense deixar cap marge per a la discreció. Penso que els jutges, igual que els periodistes, mai no han de ser notícia.

Malgrat tot, ara he de posar-m'hi al costat, del jutge Garzón. No sé què dirà la sentència. Però haurà de contenir arguments molt poderosos per fer-me comprendre que realment és culpable de l'acusació que se li ha fet aquests dies en el Tribunal Suprem. Després d'escoltar els testimonis, el seu inclòs, el acusadors, els defensors i els fiscals, estic més convençut que abans que és la naturalesa de l'ull de poll que ha trepitjat allò que l'ha fet seure al banc dels acusats. Parlo de l'anomenat cas Gürtel, ja ho saben, la trama de presumpta corrupció més important de la democràcia espanyola, que taca el PP. Una cosa semblant passarà la setmana vinent, quan el jutge seurà novament davant un tribunal: ara per la seva investigació sobre els crims del franquisme.

Naturalment, sóc un ferm defensor dels anomenats drets constitucionals, i del dret a la defensa en particular. Abomino dels jutges i de les autoritats que prevariquen, és clar que sí. Però no em sembla que sigui la vulneració d'aquells drets, o de cap altra norma, allò que s'ha volgut corregir aquesta setmana a Madrid.