Convent de futur

Divendres vinent, al Museu Municipal d'Alcover, es presentaran els resultats de la segona fase de restauració del convent de Santa Anna. Aquest edifici, que estava en un estat catastròfic, és una de les poques mostres de l'austera arquitectura franciscana que va impulsar l'arquebisbe Antoni Agustí, a les darreries del segle XVI. Com que vivim una època de crisi, és normal que la gent es plantegi fins a quin punt convé, ara, invertir en una andròmina com aquesta. És possible que algú consideri que és millor deixar-lo caure i destinar els diners a altres àmbits d'actuació. Entenc aquestes opinions, sobretot quan parteixen de persones que reben directament els efectes d'aquest desastre econòmic. Tocant al convent alcoverenc, però, em sembla que la qüestió era i és bastant clara. L'edifici queia. Hi havia la possibilitat d'aprofitar unes subvencions que, per definició, havien d'anar a un projecte d'aquesta mena, en un lloc o un altre. Alcover va presentar un projecte i va aconseguir que fos subvencionat. M'imagino que unes quantes persones (paletes, fusters, transportistes, etc.) deuen haver rebut el petit benefici de tenir una mica de feina. Però el benefici de veritat haurà de venir després, quan Alcover estigui en condicions d'oferir al país un espai en condicions perquè s'hi desenvolupi, amb caràcter estable, una activitat que doni projecció i futur al poble. Serà com un mort que torni a caminar.