Tan a prop i tan lluny

Neus Lloveras, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, va reclamar fa uns dies per carta al president de la Generalitat que el Garraf deixi de figurar a la cua de les inversions a Catalunya. El govern convergent de la ciutat ha posat així de manifest la seva decepció per la proposta de pressupost de la Generalitat, que situa la comarca amb una mitjana d'inversió de 27 euros per persona mentre que la mitjana catalana se situa en 214 euros.

Que el consistori vilanoví mostrés el seu desacord i posés sobre la taula el greuge comparatiu quan tots dos són del mateix color polític va ser una cosa, si més no, sorprenent. No hi ha hagut marge per a equilibrismes dialèctics, tan habituals quan es tracten temes polítics d'abast nacional. S'ha insistit en la necessitat de la inversió amb vista a la creació d'ocupació en una ciutat i una comarca amb uns índexs d'atur per sobre de la mitjana del país, i també s'ha fet esment en la manca d'inversions en l'àmbit sanitari i en l'ensenyament. Per una altra banda, la Generalitat ha fet un flac favor al pes específic de les noves alcaldies de CiU a Vilanova i Sitges.

La carta feia menció, finalment, a la nova pujada de tarifes de la C-32 (els túnels del Garraf), un tram d'autopista que ens connecta amb Barcelona a un preu tan excessiu (6,05 euros) que al peatge t'haurien de donar, com a mínim, un cafè, un entrepanet i el diari.