La “‹nación española›”

Aquesta ha estat una setmana moguda, que ha oscil·lat entre la grotesca situació de veure un savi com Mas-Colell menyspreat pel mediocre ministre Montoro i la demanda del Fòrum per la Memòria del País Valencià, que ha portat l'Estat espanyol al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme, i per haver violat els drets fonamentals dels valencians, una demanda que ha estat admesa a tràmit.

Però la notícia que més m'ha alertat sobre el nostre futur immediat és la que he sentit de boca de diversos tertulians de diverses tendències –tots, però, nacionalistes espanyols–: hem de recuperar el concepte, diuen, de “nación española”. A veure, genis, si us en recordeu: fins ahir mateix, vosaltres éreu els constitucionalistes i nosaltres, els nacionalistes. Quan us vau carregar l'“España de las autonomías” de Suárez i tots els que hi van aplaudir –Mare de Déu Senyor, i quants que van aplaudir!–, en la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut català, de sobte us vau quedat sense discurs. “Volvamos a España”, somiàveu. I el “problema catalán”? Res, home, els ofeguem econòmicament, els tallem els ingressos que ells mateixos han generat, els confisquem les entitats financeres i iniciem un procés d'intervencionisme anorreador, “hasta la rendición final”. Quan hagin guanyat, diuen, haurem de demanar perdó pel fet de ser catalans. En aquest projecte, de socialistes i peperos, “todos a una”, cal només una coseta: reformar la Constitució, que de sobte ha deixat de ser sagrada. Així doncs, ara els nacionalistes són ells i volen que nosaltres siguem els constitucionalistes. De què, moreno?

La nació espanyola pot existir tan ufanosa com vulgueu, però no compteu amb nosaltres. Perquè vol dir l'anorreament d'una llengua i una cultura. Vol dir la nostra fi. Vol dir l'assimilació. Si no ho heu aconseguit en tres segles, ¿què us fa pensar que ho aconseguireu ara, que som tots ciutadans europeus i quan l'independentisme està més avançat que mai?

Farem una cosa: ocupeu-vos vosaltres de derrotar el Barça, que no podeu, i nosaltres continuarem construint la nostra nació desfeta. Que sí que podem.