Un monument per a Abdon Terradas

Abdó o Abdon, com se solia dir en temps d'aquest figuerenc nascut el 1812 (com Marian, Fabian...). Divendres el doctor Jaume Guillamet, que precisament va fer la seva tesi sobre Terradas, pronuncià una conferència al Casino Menestral sobre el nostre personatge; el degà de periodisme de la Pompeu, que diuen els estudiants, va oferir un primer plat del que, va dir, havia de ser l'any Abdó Terradas. Ho va dir fort perquè parlava a capella –va refusar el micro–, que és com ho poden fer els qui fan classe en una aula. Ho va dir fort i a gust de la concurrència que atapeïa la sala d'Atenea, inclosa Mireia Mata, regidora d'ERC, a qui l'alcalde ha delegat a la comissió de l'any Terradas institucional. Terrades exigeix aquest any, sobretot per dues raons de remei... barat. D'una banda, Terradas necessita pedagogia a la seva pròpia ciutat: pel carrer, quants figuerencs ens en poden donar notícia? Escassos. Com va dir Guillamet, Monturiol com a mínim és recordat perquè un moment o altre passem per sota el monument. I segurament pel submarí, una reivindicació que l'actualitza en la memòria cada vegada que l'invent és atribuït a Peral. D'altra banda, Terradas resulta ser el primer republicà espanyol considerable; Guillamet va llegir els extraordinaris ditirambes que li dedicaven periòdics republicans madrilenys com ara, agafin-se, El Huracán. En clau local i espanyola –el llegendari republicanisme empordanès és d'il·lusió espanyola–, Terradas va ser el primer alcalde republicà elegit de veritat: va ser votat cinc vegades pels seus veïns i cinc vegades fou destituït per l'autoritat i, a més, la darrera, empresonat al castell; jutjat i absolt, pogué fer d'alcalde... un mes. Terradas, de classe mitjana, va estudiar fins als setze anys a Perpinyà i això deu explicar moltes coses del protorepublicanisme que als trenta anys ja l'havia convertit en llegenda. Convindria dedicar-li –per carità, un “esforç” consistorial– un monument que, naturalment, hauria d'emplaçar-se, simètric al de Monturiol, a l'altre cap de la Rambla. No pas una cosa com el Sant Jordi. No. Amb peanya i ell dret al capdamunt. Segons l'única imatge que es conserva, un punt esperitada, permetria una efígie egrègia, per admirar-nos i admirar els forasters. I no hi pot haver cap excusa per celebrar una trobada popular. Una costellada, paella o fideuada no. Una cargolada, per exemple, a la Font del Soc, d'on va sortir la primera manifestació pública republicana de... més avall de l'Albera.