Sota el llustre de la ‘sociovergència'
Cada vegada que CiU i PSC s'asseuen a parlar hi ha qui corre a enllustrar la placa de la sociovergència. Ahir ambdós partits van celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) una cimera amb el propòsit d'explorar camins d'acord en la governabilitat. La trobada ha tornat a fer córrer aquesta paraula que sembla que ha d'obrir panys i portes a milers i que, en realitat, només els obrirà en funció de les respectives estratègies polítiques perquè l'acostament entre aquestes dues formacions que competeixen pel govern és un trencaclosques amb moltes peces duplicades, amb d'altres d'encaix impossible i alguna més que s'ha extraviat per sempre.
La rivalitat entre CiU i PSC és un handicap important per compartir camí: el PP de Catalunya no és rival per a CiU ni aquí ni a Espanya, i com a suport governamental pot resultar més còmode que el del PSC, sobretot quan els conservadors espanyols governen Espanya amb majoria absoluta i les escasses possibilitats de treure'n concessions passen per no donar l'esquena als seus representants a Catalunya. Però també és evident que en aquesta actual etapa el PPC s'ha autoadjudicat en la política catalana un paper de mediador amb el govern espanyol i en la política espanyola, un paper de moderador a la baixa de conceptes sobiranistes
i de polítiques socials, i que això podria arribar
a entelar la projecció
del programa de govern convergent. Davant d'aquest risc, una entesa moderada i flexible amb
el PSC podria fer de netejavidres automàtic.
Un altre factor a resoldre entre CiU i PSC és la presa de posició davant de l'evolució del concepte autonomista: el PP posarà com a excusa la difícil situació econòmica i social per executar un procés de recentralització i de diputacionalització de les autonomies que trobaria en el PSOE històric consensos importants. Falta saber quin serà el resultat del congrés dels socialistes espanyols per imaginar la intensitat amb què es complicitaran amb el retrocés autonomista i amb quin grau d'intel·ligència serà capaç de conduir el PSC la fase renovadora que ara diu que ha encetat. És per això, perquè no hi ha cap dubte que aquest punt serà fonamental, que CiU i PSC ja han dit que no hi ha cap pressa.
