La Columna
Jubilat
Va descobrir una cosa sorprès, tenia dona i tres fills, com qui diu ni se n'havia adonat
En Peret Titella era el parent pobre d'una família de bona panxa i molta armilla. L'àvia li deia que els seus cosins ho tenien tot per perdre i ell tot per guanyar. El galifardeu ho va entendre, rosegava els llibres més enderiat que un ratolí els formatges. Va sortir gloriós d'Esade i molts llorers de màster a l'IESE i no sé de quina universitat d'aquelles americanes que fan molta tropa. Acabat els estudis, amb tantes borles com vulgueu, les multinacionals se'l disputaven, va anar a raure en una de Singapur que només remenaven diners. En Peret matinejava, esmorzava amb menjar de conills i a l'hora d'un mossec sopava d'esquitllentes i s'adormia baldat sense esma de gresca. Rebotava d'una banda a l'altra del món, potser dormia a Cochabamba i acabava el dia en un hotel milionari de l'Índia
Dissabtes i diumenges oficialment vagarosos se'ls passava avorrit sense saber on dar-les, el cinema l'avorria, el futbol no li agradava i les senyores li queien lluny, ves que era tímid. Va provar de distreure's amb el golf, però no encertava el forat. Mira-te'l havent arribat molt amunt a l'empresa quan gallejava de cotxe i d'hotels, sense preguntar-li res, el van fotre fora, amb seixanta-cinc anys el jubilaven.
Va descobrir una cosa sorprès i sobtat, tenia dona i tres fills, com qui diu ni se n'havia adonat. Per passar-se les angúnies algun cop amb la dona i la canalla feien això que en diuen creuers en un vaixell que semblava un gratacels emmandrit i ajagut a la mar. Va haver de plegar aquest ram, la dona li va dir que s'estimava més fer ganxet a casa i viure tranquil·la. De tranquil no hi podia viure, els fills li feien el boig, cosa que no s'arregla amb quartos ni amb enrabiades.
Un dia, tip de tot, va sortir al carrer, es va asseure en un banc d'una d'aquestes horribles places dures. Es va sentir estrany i com rejovenit, no sabia què li passava, es va adonar que el cel és blau i va sentir el plaer de reposar. Passat pel psiquiatre ara cultiva carbassons i cria canaris, lluny de qualsevol vila em sembla que arriba a jugar a la botifarra.
