Català a l'eurocambra

Allò que un català del PP ha impedit durant anys, està a punt de ser possible gràcies a un alemany socialista. El nou president del Parlament Europeu, Martin Schulz, es mostra procliu que la llengua catalana pugui ser emprada a l'eurocambra, amb una traducció simultània de què podran encarregar-se els mateixos professionals que ho fan en castellà. Sense cap cost addicional, doncs, desmuntant els pretextos del senyor Vidal-Quadras, el qual deu estar ben disgustat. Que Schulz atengui les peticions de Raül Romeva (ICV) i Ramon Tremosa (CIU), eurodiputats provincians i fanàtics al seu parer, el deu haver tret de polleguera. Amb tot, el més interessant rau a preguntar-se com ha estat que un president alemanys sigui sensible als requeriments catalans.

Abans de dedicar-se a la política, Schulz era llibreter, i de ben segur que per les seves mans van passar centenars de llibres escrits en diversos idiomes, entre els quals el català. L'important, però, és que no es va limitar a mirar les portades sinó que va endinsar-se a l'interior. Schulz coneix entre d'altres el clàssic Josep Pla i el contemporani Jaume Cabré. Això no vol dir que els hagi llegit en català sinó que estan al seu abast traduïts a l'alemany. I aquí sorgeix una altra pregunta, que ateny els factors que han propiciat que autors catalans actuals, no sols Cabré, apareguin en versió alemanya.

L'any 2007, la literatura catalana va ser la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. Malgrat la polèmica sobre el cost dinerari, aviat va quedar clar que l'aparador català havia estat un èxit tant per als autors com per als editors. Escriptors que difícilment haguessin estat coneguts a l'estranger van ser, i són, celebrats, traduïts i llegits. El fet que entre els lectors es trobi un president del Parlament Europeu ja avalaria per si sol l'esforç d'haver anat a Frankfurt.

En sociologia parlem d'intencions conseqüencialistes, i en aquest cas, les conseqüències han estat excel·lents.