Apunts
Embolic
El ministre d'Educació d'Espanya, José Ignacio Wert, va explicar dimarts passat quines són les reformes escolars que vol aplicar a partir del setembre del 2013. Bé, en realitat no és que expliqués gaire més enllà del que va dir la setmana anterior, per la qual cosa els dubtes i els recels persisteixen. Passo per alt que arriben mals temps per al català a l'escola, perquè això no representa cap sorpresa. El que m'hauria sorprès seria el contrari, que Wert hagués dit: “A partir d'ara s'ha acabat fer política barroera amb el català”. Però no ha estat així. Ja ho va dir el mateix Wert, quan se li va preguntar, que té ànima espanyola. Ingenu que sóc jo: creia que les ànimes tenen atributs, però no nacionalitat.
No, el que m'agradaria explicar és el panorama amb què es troba la joventut avui dia. El ministre ha dit que la reforma que projecta apostarà per l'excel·lència. Jo, en aquest punt, hi estic totalment d'acord. S'ha d'incentivar l'esforç i premiar els estudiants que treballen fort. Que, per cert, acostumen a ser noies. El problema és que Wert no va explicar com s'ho pensa fer per aconseguir aquesta excel·lència. Potser creu que n'hi ha prou que el professor es planti davant els alumnes i els digui: “Apa, nois! S'ha acabat el bròquil! A partir d'ara, tothom a pencar!”.
Serà difícil aconseguir aquesta fita. Primer, perquè requereix temps i inversió. I segon, perquè què veuen els nostres joves? Que gent amb dues carreres i idiomes s'han d'ocupar de cambrer (amb sort) o han de marxar a fora. Això, com ho arreglem?