Anglès

El ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, ha exposat una veritat evident: avui dia, per anar pel món, s'han de saber idiomes. Bé, per fer negocis n'hi ha prou sabent anglès; una altra cosa és el turisme. Però si vols vendre't al món o estudiar en alguna universitat estrangera, ja cal que sàpigues parlar l'anglès més enllà del mai-tailor-is-ritx. La gran solució és introduir l'anglès com a idioma vehicular. És a dir, res d'estudiar l'anglès, sinó estudiar en anglès. Això vol dir introduir un segon idioma en moltes escoles d'Espanya i un tercer en les de Catalunya.

No, si la idea ja és bona, ja. El problema és un altre. Perquè, abans de posar el carro davant dels bous, el ministeri d'Educació ja ha calculat si hi ha prou professorat per explicar en anglès? No és el mateix ensenyar aquesta llengua que utilitzar-la per explicar matèries més o menys complexes que requereixen atenció i esforç. I no sé jo si tenim prou gent capacitada per satisfer aquesta nova necessitat.

Ara, si el ministre hagués dit que preparava un pla de formació del professorat que garantís un nivell d'anglès equivalent al Proficiency, amb la idea d'implantar el programa a poc a poc i amb un horitzó de deu o dotze anys, llavors sí que me l'escoltaria. O potser és que Wert vol que s'imparteixin en anglès assignatures com l'educació física i la plàstica? Qui sap.

I la cua de tot això és que molt em temo que el cost de l'operació serà a càrrec de les comunitats a les quals, alhora, se'ls exigeix contenció en la despesa. Més que res, per tenir algú a qui culpar quan la bastida s'ensorri.