Adéu, PSC, adéu
Escric aquest article mentre prop de mil dones i homes amb carnet socialista a la butxaca decideixen el futur immediat del PSOE i afinen el vot en la tria de Rubalcaba o Chacón. Quan tu, lector, llegeixes aquestes línies segurament ja se sap qui és el nou secretari general, l'home o la dona cridat a recuperar l'ànima d'un partit ensorrat en un gran desconcert. A Sevilla, la lluita entre dos perdedors potser obrirà ferides difícils de cicatritzar, un resultat que sempre es dóna després de les intenses històries de folls amors i desamors.
Sens dubte, el PSOE no serà el mateix si el dirigeix l'un o l'altra, ni si les majories marquen un o altre signe, perquè el discurs i el concepte de partit de Rubalcaba i de Chacón és molt més diferent del que sembla. I faltarà veure la capacitat de recuperació que pot donar la nova direcció. Però, segur, guanyi qui guanyi, el que haurà perdut la partida és el PSC. És una història que s'intuïa, a partir de les moltes renúncies dels socialistes catalans, i ha estat el darrer any quan s'ha evidenciat la crua realitat: el PSC no és altra cosa que un apèndix del PSOE, quan ni ell mateix es creu el concepte federal que figura en els dobles estatuts de les teòriques dues formacions. El PSOE és un i això del PSC és pura aparença.
Des de la pròpia concepció dels candidats, els dos conceptes de socialisme espanyol consideren el PSC com un grup supeditat als “interessos generals del socialisme espanyol” o, millor dit, a la supeditació al que dicti la gent de Ferraz. Rubalcaba ho ha deixat clar en la campanya interna, quan ha dit que cal considerar un esforç únic i coordinat de les diverses regions peninsulars i, d'altra banda, Chacón s'ha entestat a demostrar l'afiliació al partit socialista espanyol, des de les arrels andaluses fins a les nits de vi i roses madrilenyes. Ara més que mai, és Madrid qui marcarà la política socialista, en un futur en què caldrà observar fins on arribarà la nova deriva.
Amb un socialisme català debilitat i sense rumb fix, caldrà veure com esclaten les diverses sensibilitats del col·lectiu, però la realitat és que pinten bastos. Aquests dies, l'històric PSC sembla dir adéu. A partir del corró de Sevilla, l'ànima espanyolista imposarà la seva lògica. El temps ho dirà.
