Les males herbes

Ara que s'està fonent la neu que va enfarinar-me el jardí, es torna a fer evident que fa dies que caldria una segada de gespa, que hi ha molts racons que necessiten el tràmec, que caldrà sembrar un xic de grana de cara al bon temps, que algú hauria d'arrabassar les males herbes. Es torna a veure tot allò que el blanc havia dissimulat per unes hores. Què hi farem! Ens hi haurem de posar quan tinguem un moment. Però abans –com que vosaltres passeu del meu petit jardí, i feu bé– miraré de fer bugada a la secció dels dilluns, que em feu l'honor de compartir. Anem a pams.

Primer drap brut: la petita història del cotxe que van robar a en Falgàs i que va recuperar sense problemes. Jo us deia que l'havia ajudat en Manel Mir. Malament. Amb qui va fer les gestions pels barris perifèrics de la ciutat va ser en Carles Monguilod. Podria excusar-me dient que llavors en Carles treballava al despatx d'en Manel, però serien excuses de mal pagador. Queda dit.

Una altra peça que hem de passar pel safareig és la meva referència a la casa Masó, que aquests dies està posant-se a punt per obrir-hi la fundació que porta el nom de l'arquitecte. Naturalment que l'arquitecte Masó es deia Rafael. Llavors, com caram vaig poder escriure Ricard Masó? En Ricard Masó és un bon amic i ha fet molta feina per Girona, però ni va néixer a les Ballesteries, que jo sàpiga, ni va reformar la casa del seu parent de què estàvem parlant. A cadascú el que sigui seu.

Tercera taca. El Pepe, de família Dalton-Lara, que els va deixar en herència els seus coneixements boletaires, va arribar a Girona amb l'onada migratòria de mitjans dels anys quaranta. Com que molts vivien a la zona que ara en diem del Pirulí, els veia passar pel costat de casa, a les Pedreres, essent ben petit. Parlar dels seixanta com vaig fer és absurd. L'any seixanta jo era a Ifni fent el servei militar i els anys següents tampoc era a Girona. L'avi Pepe devia caçar bolets a les Gavarres, segur, però jo era a Gombrèn, on certament tothom menys jo es dedicava a collir rovellons quan n'era el temps i n'enviaven un camió cada dia a Barcelona. Quedem que eren els quaranta i no en parlem més.

He deixat per al final la llufa més recent. A la carta de vins d'El Celler de Can Roca tenen el nou vi de Colera Coma Fredosa 2008 que ha produït Hugas de Batlle. Al tast que férem al Casino de Girona hi havia també el Falguera 2008 i el Coma Fredosa 2009, que encara no es comercialitzen. Entesos. Però jo parlava del Comapedrosa 98, que no deu ser cap vi, ni de Colera ni d'enlloc. Per trobar el Comapedrosa haureu d'anar a Andorra i podreu triar entre el cim, l'hotel o el refugi. És evident que el meu mapa de les muntanyes amigues té alguna tendència andorrana, prou explicable, tot sigui dit. Ja està. Ja no cal que nevi per tenir net el jardí. Esperem que la fred que tenim a sobre no ens ho mati tot.