Incoherència fiscal

El Consell de Ministres va aprovar divendres apujar 2,9 cèntims per litre l'impost especial sobre els hidrocarburs d'automoció i més de 4 euros per cartró l'impost especial sobre el tabac. Aquest increment de la càrrega fiscal sobre el consum en temps de baix consum ha estat justificat de dues maneres ben diferents. La vicepresidenta política diu que així en temps de vaques magres es podran posar 400 milions d'euros més a finançar la llei de dependència (ara se'n recorden, de posar-hi els diners que no tenien quan anaven grasses). Segons el ministre d'Indústria, així s'acosten aquests impostos als de la resta d'Europa, on són més alts (mira que hi ha hagut anys per fer aquest acostament, però quan nedaven en l'euro i el consum estava disparat no ho feien per por que pugés la inflació!), i a més va bé per a la salut pública, perquè com més car és el tabac menys es fuma, i com més cara és la gasolina, menys gasos contaminants s'emeten (es veu que en temps d'inflació la salut de l'IPC és més important que la de les persones).

Ahir, el secretari d'estat de Pressupostos va rebutjar la proposta de les cambres de comerç de rebaixar les quotes de la Seguretat Social i compensar-ho amb una puja de l'IVA, perquè seria contraproduent per al consum quan aquest justeja, just al contrari del criteri aplicat a la benzina i al gasoil... que és el mateix del canvi en les deduccions fiscals per compra d'habitatge: es diu que no fan més que encarir els preus, però es van mantenir quan s'enfilaven i s'eliminaran per als contribuents que ingressen més de 24.000 euros quan els pisos s'abarateixen. Incoherències que no es produirien si es limitessin a explicar la veritat: que tiren per la via més fàcil per augmentar els ingressos i fer menys insostenible el dèficit públic, i no, com deia divendres la vicepresidenta política, per fer més sostenible l'economia.