Llei

Espero de debò equivocar-me, però començo a veure en el govern espanyol una sèrie de conductes que m'alarmen. Estan modificant lleis –més exactament, n'anuncien la modificació– mirant cap al
passat, no cap al futur.
Però també les estan modificant, en el terreny
econòmic, violentant tota lògica. I, en economia, aquestes maniobres acostumen a tenir un cost.

L'anterior govern espanyol va decidir que els bancs i caixes que rebessin diners públics (encara que els haguessin de retornar al 8% d'interès)
no podrien adquirir altres entitats. Perquè si ho feien, tal operació es podria interpretar com una adquisició ajudada amb capital públic, que està prohibida per la normativa europea. O això creia jo.

Perquè ara resulta que el nou govern espanyol ha decidit que no; que encara que una entitat hagi rebut ajut de l'Estat pot festejar la competència i absorbir-la, si així ho desitja.

S'afirma que el canvi legislatiu es farà pensant en Bankia, l'entitat que presideix Rodrigo Rato i que durant un temps semblava que seria absorbida per la Caixa o pel BBVA. Però ara sembla que aquesta operació no es durà a terme, un fracàs que arriscava a deixar Bankia en una posició difícil amb vista al futur.

Perquè, no ho dubtin: quan tot aquest ball de fusions finalitzi i el sistema financer estigui ben sanejat amb els diners públics, arribarà el torn dels bancs estrangers, que voldran comprar el que hagi quedat dempeus. Només els forts s'hi podran negar
o podran negociar. Per això aquests blindatges.