Això ho han fet bé
Ja fa temps que aquella ingenuïtat de joventut combativa que creia que els governs progressistes i conservadors (parlar d'esquerres i dretes ja no té cap mena de sentit) tenien un marge de maniobra i la suficient llibertat i poder, sense pressions del mercat econòmic, per fer el que volguessin, ha desaparegut del meu ideari. Per tant, la meva mirada vers les polítiques dels qui assumeixen la responsabilitat de governar ha anat adquirint un punt d'escepticisme crític inevitable i, fins i tot, saludable, que em manté a una distància ideològica productiva vers qualsevol partit.
Però, com que encara no he perdut del tot el nord, segueixo convençuda que un govern conservador té unes connotacions negatives evidents pel que respecta a les millores i fites socials aconseguides (sempre) per governs progressistes. Fites que segueixen essent, es digui el que es digui, imprescindibles en una societat desenvolupada.
Dic això, perquè a mi, que m'hauria agradat més que no guanyessin i, sobretot, que no ho haguessin fet per majoria absoluta, m'ha sorprès agradablement l'aprovació, divendres passat, del reial decret de sanejament del sector financer per part del govern de Rajoy. Aquest decret marca, pel que fa referència al tema dels sous dels directius de les entitats bancàries que han estat intervingudes o que han rebut ajudes en forma de préstecs (FROB1), unes limitacions amb la imposició d'unes xifres topall.
Evidenciar-ho en veu alta és necessari per poder, amb esperit fiscalitzador i crític quan calgui (caldrà en més d'una ocasió), escridassar-los i demanar explicacions. No només em sembla bé, sinó que estic convençuda que un govern progressista hauria tingut molts més miraments, prejudicis i, evidentment, inconvenients a l'hora de redactar-la. S'ha de valorar que aquesta, que és una decisió imprescindible, valenta i oportuna per limitar el despropòsit dels sous dels responsables de la banca, l'ha pres un govern clarament conservador que aquí ha tingut seny i ha respost a una necessitat, a una demanda i a un clam social aplicant una mesura imprescindible per poder tenir credibilitat en aquest camí que tot just comença com a govern de l'Estat. Un govern que, per altra part, els hàgim votat o no, ens representin o no, els considerem o no el nostre govern, té i tindrà una total transcendència en la nostra economia durant, com a mínim, els pròxims quatre anys.
