Nens de teta i caca

Diverses generacions d' estudiants gironins vàrem tenir mossèn Fuentes de professor. A mi em va ensenyar grec quan feia el batxillerat. Mossèn Fuentes era un home seriós, que imposava amb la seva presència i les seves frases contundents. Una de les que més recordo es quan ens definia com a “nens de teta i caca”. Potser avui això afectaria el desenvolupament emocional d'algun alumne i provocaria la queixa dels seus pares, però en el nostre cas funcionava. Ens posava les piles i vull creure que va fer-nos madurar a marxes forçades. M'ha vingut al cap mossèn Fuentes arran de l'ultima polèmica sobre l'onada de fred i presumptes nevades que havien de convertir Catalunya en una versió mediterrània de l'antàrtica. Com que la realitat ha quedat a mig camí del que havien previst els meteoròlegs, molts s'han queixat perquè les prevencions adoptades per la Generalitat els han semblat exagerades. Innecessàries molèsties provocades per un govern que no te res més a fer que enviar 260.000 nens a casa perquè poden caure quatre volves i arriba una rispa siberiana. Aquests, deuen ser els mateixos que quan ara fa dos anys una nevada inesperada va col·lapsar Barcelona i va deixar centenars de famílies gironines sense llum i mortes de fred, van dir de tot al govern del tripartit per la falta de previsió.

Ens hem convertit en un país de gent que es queixa molt. Si es preveu el desastre resulta que els responsables es passen de frenada, si no actuen amb prou diligència, són uns incompetents. A vegades semblem “nens de teta i caca”. Si ens treuen de la bombolla bramem com criatures.