L'endemà

L'sky-line de Girona ha canviat: ara hi ha una estelada al capdamunt del Museu d'Història, al cor del barri vell, generosa de mides perquè es vegi des de tot arreu. Aquests dies fa vent i la bandera oneja orgullosa: emociona. La hissada va ser el tret de sortida d'una setmana per a la independència, que culminarà diumenge que ve, dia 12, amb un acte festiu que, organitzat per totes les assemblees de la demarcació de Girona de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema Compte enrere per a la independència, es farà a la plaça del Vi i al Palau de Congressos.

L'ANC és filla d'Arenys de Munt, de les consultes independentistes que van moure un milió de persones a votar que Sí, que volem que Catalunya sigui un estat de dret independent: societat civil organitzada en estat pur amb tota la seva potència, trencadora, valenta, idealista i rigorosa alhora. Calia aprofitar aquella força, el talent, el capital humà activat i a punt per treballar per a l'emancipació del país. Han anat engrandint, sumant, convencent, compartint iniciatives. S'han trobat i ara són molts més dels que es pensaven, i la majoria han passat a ser Municipis per a la Independència, a dins de l'Assemblea Nacional Catalana. Presentàvem a Vilablareix el Gironès per a la Independència: 10 pobles adherits al moviment, que s'estén com una taca d'oli. Em quedo amb el que va dir el representant de Canet d'Adri: “Ara la independència ja no és un tabú; els pagesos més grans del meu poble parlen de la collita que tenen entre mans i del futur, que estan convençuts que serà lliure.”

Ara per ara, l'ANC és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per a la independència. La seva força és imparable (ep, polítics, no badeu!), i en el seu full de ruta hi ha treballar els temes que correran pressa l'endemà, no fos cas que després de tant cridar i desitjar la llibertat, ens trobi amb el pas canviat. De fet, però, que ens trobi com vulgui, però que ens trobi ja d'una vegada!