Antropofàgia

Com si fos una cosa normal, la relació entre les diferents bandes que s'asseuen, sota la mirada del general Prim, a la sala consistorial de l'Ajuntament de Reus, s'ha convertit en una batalla campal, sense regles ni àrbitre. Aquí ningú té armes a la bandera i, a l'edifici de la plaça de Mercadal, se senten xiular les bales que surten dels racons més inesperats.

Hem passat de menysprear tot el que hi havia abans i dir que estem pitjor que mai, a la caça de l'antic regidor i de tot el que tingui regust a passat, com si això beneficiés algú més que advocats i procuradors. Les bandes contràries es veuen obligades a fer el mateix i remenen documents per deixar tothom com un drap brut. Tot plegat es converteix en un espectacle del més pur gore, en una antropofàgia a la qual el personal assisteix astorat.

Ningú no por negar que treure els draps al sol és un exercici de transparència i que qui la fa l'ha de pagar, sobretot si hi ha mogudes que tenen l'aspecte de “gegant indio”. Però el tirar-se els trastets pel cap no té límit i, per contra, acaba de deteriorar la ja escassa credibilitat dels professionals de la política i, sobretot, enrareix l'acció municipal en uns moments econòmics tan delicats, ja que impedeix centrar objectius i obtenir consensos en els grans temes de ciutat. I a veure qui és el guapo que s'hi posa al mig!