Tren

Se'n recorden, d'aquells mesos que a rodalies de Barcelona hi havia una successió d'avaries i incidències que van portar a l'exasperació milers de passatgers? Els retards eren tan habituals que fins i tot van deixar de ser notícia. No, al contrari: el que es convertia en notícia era que tal dia no hi havia passat res i que tothom havia arribat a casa o a la feina amb puntualitat; puntualitat relativa, tampoc exageréssim ara.

La història va finalitzar amb el traspàs de Renfe (però no d'Adif, és a dir, de les vies), que tampoc va ser una operació fàcil, no es pensin. Semblava que, més que els trens, el govern estigués arrencant els queixals d'Espanya sense anestèsia, i alguns s'ho van prendre així.

Ara ve la segona part: una explicació de per què rodalies funcionava tan malament era que durant anys es van fer poques inversions en les infraestructures. No, els diners eren per a les noves línies que havien de transportar nou persones per trajecte.

Els accidents que s'han registrat últimament a Barcelona i a Mataró, amb ferits, són una conseqüència d'aquesta poca inversió en les vies, els senyals i els equipaments. Tot i la crisi econòmica, Catalunya necessita unes infraestructures europees. Però això exigeix fortes inversions i ara ens toca esperar perquè hi ha crisi.

O no. La senyora Ana Pastor, en la visita que va fer ahir a Catalunya, va prometre importants inversions per millorar-ne el servei. Magnífic, però permeti'm que faci com fa Alemanya amb Grècia. Quan ho vegi, ho creuré.