Coses del trànsit

Fa uns dies, mentre circulava pel carril interior del giratori del rellotge de la Devesa, a Girona, vaig estar a punt d'esclafar un jove motorista que m'estava avançant per l'esquerra. La irrupció d'una camioneta per un dels accessos va fer que jo, instintivament, m'acostés al centre, i no vaig topar amb l'agosarat infractor de miracle. Una altra vegada, just quan acabava de travessar el pont de Pedret, allí on la calçada es bifurca per poder triar el carril del giratori d'entrada a Girona, vaig optar, com solc fer habitualment, pel de l'esquerra, moment en què em va sorprendre un inesperat cop de puny ventat a la carrosseria. Resulta que un motorista, que havia estat avançant pel pont per l'altre costat de la línia contínua, és a dir, circulant en direcció contrària, em va fer veure, d'aquella brusca manera, que jo acabava d'envair el “seu” carril. També, anant a peu per la voravia, més d'un cop m'he hagut d'apartar per cedir el pas al motorista de torn que hi circulava. Vull dir amb tot això que hi ha un gran nombre de motoristes que deuen pensar que aitals infraccions els estan permeses, perquè la freqüència amb què les cometen, i els surt bé, està, com diuen els castissos, a l'ordre del dia.

Uns altres usuaris de les dues rodes, aquests amb vehicles sense motor, també fan de les seves amb total i absoluta impunitat, i en aquest cas, posant-se ells mateixos en perill. Circulen de nit sense cap mena de distintiu lluminós ni reflector, pedalegen tan cofois per la voravia, passen sistemàticament els semàfors en vermell i fan cas omís dels senyals de direcció prohibida. Em pregunto què passaria si un dia, arrencant en verd en una cantonada, atropellés o se'm tirés a sobre un ciclista sorgit inesperadament del costat inadequat. De qui seria, la culpa? Perquè el nombre de ciclistes que perpetren les malifetes exposades és infinit, i això fa pensar que deuen tenir carta blanca, que potser poden fer el que els doni la gana, que només els conductors de màquines de més de dues rodes estan obligats a respectar i acomplir les normes del Codi de Circulació.

I els que van a peu? En els passos de vianants sense semàfor, els usuaris deixen passar els cotxes, i això que tenen preferència. En canvi, en els que hi ha semàfor, passen tranquil·lament amb vermell encara que vegin que s'hi acosten vehicles. Quines coses!