el defensor del lector
Solucions positives
Un amic de Girona, lector d'El Punt des del primer dia, em comenta preocupat les notícies diàries sobre la situació econòmica d'Europa, en general, i de l'Estat espanyol en particular: “Vols dir que val la pena llegir cada dia el diari?, la veritat, m'ho plantejo perquè cada cop quedo més enfonsat i, a aquest pas, m'agafarà una depressió.” Li haig de donar la raó, tot i que aprofito per dir-li, tal com he escrit tantes vegades en aquesta secció, que també hi ha notícies positives que ens poden donar alguna esperança. Però l'amic m'apunta una idea que recullo i presento a la direcció del diari. No seria hora que, en comptes (o al mateix temps) de donar tantes notícies negatives, féssiu un esforç per obrir camins possibles per mitjà de personatges del món econòmic, que coneixen bé el tema i que podrien portar alguna llum real i realista sobre com cal enfocar les coses. El meu amic no parla de polítics, que segons ell no acaben de dir mai la veritat i juguen només a oferir imatges que no van enlloc. Hi estic d'acord. Fins que no sortim una mica del pou, crec que seria bo que els polítics callessin. Ho dic sincerament. No hi ha diners i estem carregats de deutes, dels quals en són culpables tots, que han estirat més el braç que la màniga. I, malgrat tot, mentre uns defensen les retallades, senzillament perquè no tenen ni un euro per gastar, els de l'oposició demanen i demanen com si la bossa estigués plena, tot plegat només perquè els que no hi estan d'acord puguin pensar que aquests sí que ho farien bé.
Em sembla que el problema és clar. Hem tocat fons i cal saber cap on hem d'anar. Hi ha qui diu que no hi ha res a fer. Altres, que s'ha d'anar de dret als culpables, els bancs i les caixes i, en general, els que remenen els diners en l'àmbit mundial. Considero que és impossible que no hi hagi solucions. Això és el que penso jo. I, per tant, l'únic problema de veritat és que els que tenen les solucions no les volen aplicar perquè no els interessa. Ells van bé i no volen perdre els seus privilegis. Què cal fer, doncs? I aquí ve la resposta del meu amic, que presenta als responsables del diari. Fem una sèrie, el més àmplia possible, sobre les solucions que caldria adoptar per sortir de la crisi, o per crear un ordre nou com a única sortida. A casa nostra, tenim economistes de gran relleu, que hi entenen i saben molt més del que sabem nosaltres. Això sí, caldria que deixéssim les teories, que hem llegit moltes vegades i que són difícils d'entendre, i que s'anés de dret al gra. “Deu camins per sortir de la crisi”, podria ser el títol. Cada article podria agafar un punt concret, sobre el qual es fes una anàlisi, i tot seguit concretar solucions, que podrien agradar o no, però que vindrien de gent que no està lligada per interessos de cap mena. Llanço la idea perquè estic segur que molts lectors ho esperarien amb deler.
El català, encara
No ens enganyem, la perfecció no l'assoleix ningú, però tots hem de lluitar per arribar-hi. Per això s'agraeix que els nostres lectors, a més de llegir les notícies o les opinions, també analitzin les formes del diari, tant si es tracta de les imatges com de l'ortografia o la sintaxi. En Florenci Crivillé, de Ripoll, va trobar la paraula guixetes en una informació de la secció d'economia del diari del dia 31 de desembre passat. Ens diu: “Avui he vist escrit guixeta (un barbarisme per desgràcia força estès que prové del francès guichet) en lloc de taquilla.” He buscat la paraula al meu diccionari i no hi és. Per tant, gràcies Florenci, ho passo a qui correspongui perquè ho tinguin en compte. I, sobre aquest punt, a algun lector li ha estranyat que diem “la fred”, quan el diccionari diu que és un nom masculí. Certament, però a les comarques gironines acostumem a dir “quina fred”, “fa molta fred”. És un modisme local, que el nostre diari sempre ha respectat. El llenguatge ha de ser viu, i precisament l'enriqueixen aquestes formes que són pròpies de llocs molt concrets. A Sant Feliu de Pallerols, el meu poble, de petit ja deia “la fred” i continuo dient-ho. És bo, doncs, que el diari ho respecti.