Eurogrup

L'eurogrup hauria de decidir avui què s'ha de fer amb Grècia. Coneixent com van les coses per la Unió, m'atreveixo a dir que, molt possiblement, no decidiran res. La primera interessada a fer l'orni, perquè fins a finals de març hi ha temps, és la mateixa Alemanya. I és que Grècia ja ha enganyat els seus socis en altres ocasions: per ingressar a la Unió, per aconseguir fons estructurals i crèdits, i ara per demorar la fallida. De manera que Alemanya vol veure primer com el govern grec colla els seus conciutadans abans de deixar anar uns diners que, al capdavall, serviran per pagar els deutes que el govern grec té amb la banca francesa i alemanya. Segurament, tot el cerimonial seria diferent si Grècia hagués fet els deures des del primer moment, com sí que han fet Irlanda i Portugal, però es va dedicar a fer trampa per mantenir un estat de benestar sense proporció amb la productivitat del país.

Tot això és la teoria econòmica. La realitat és que a ningú no li agrada perdre. Si el govern et permet jubilar-te als 50 anys, si les pensions són generoses, si sembla que visquis a Xauxa... què hi has de fer? ¿Anar a la plaça Sintagma a exigir que et retirin tots els avantatges, perquè ja es veu que algun dia prendrem mal? Sí, home, i que t'ingressin...

Els grecs no volen perdre els seus avantatges socials, com tampoc no ho voldríem nosaltres. La gran pregunta és si n'aprendran –i n'aprendrem– la lliçó per quan, d'aquí a uns anys, vingui algun espavilat a vendre'ns duros a quatre pessetes.