Símbols

Us ho dic amb confiança: els homes amb barretina m'entusiasmen. Els nens petits estan bufons; els nois estan, com ho diria: trempats. Un jove garrit, alt, ample d'espatlles (o baixet, cepat, escanyolit, tant se val), amb la testa coberta per una barretina té per a mi la mateixa càrrega eròtica que en Mel Gibson amb faldilla de quadres, brut de fang, lluitant per la pàtria escocesa. Els catalans van deixar de portar barretina a principi del XX perquè es veia passat de moda, i mossèn Cinto Verdaguer ja es planyia d'aquest retrocés. Deia, en un poema deliciós: “los més vells la duien plana, / los més joves de garbí”. De garbí, o sigui: de costat. I com que els joves i l'amor són la mateixa cosa, la dita deia: “Barretina de costat, fa enamorat.” També va caure en desús perquè la barretina feia pagès i la pagesia anava de baixa; ara, en canvi, els pagesos són una espècie en vies d'extinció que tots volem preservar. Qui ens ha vist i qui ens veu! Un jove que avui porta barretina és algú que se sent català i en fa bandera; un jove amb barretina és algú que està segur d'ell mateix, desacomplexat i amb aquell puntet d'exhibicionisme que és tan atractiu: sap que amb barretina és el centre de moltes mirades i no li fa res, al contrari! Els pocs homes que porten txapela al País Basc són grans i la porten amb un posat greu; a casa nostra, per contra, la barretina l'estan ressuscitant els joves, que la duen amb un esperit orgullós i alegre. Tot això són molt bones notícies. Només em queda un dubte: nenes, noies, dones, fèmines en general: què hem de fer? Sí, ja sé que tradicionalment la barretina és una lligadura només per a homes però, encara que ens ho sembli, les dones no hem pas portat pantalons tota la vida! Adaptar la dita és molt senzill: “Barretina tombada, fa enamorada.” I així, en plena igualtat, modernitzant la tradició, comencem tots a reivindicar dignament els nostres símbols.