No saben on van

El PP, i per tant el president del govern espanyol Mariano Rajoy, van ressuscitar ahir l'anomenat corredor central ferroviari. O siga que volen que els trens cap a Europa no passen per València i Barcelona sinó per Madrid i Saragossa amunt, fent un túnel impossible sota els Pirineus. La cosa té la seua gràcia. És la posició que defensava el PSOE també. És la posició espanyola en definitiva, que segurament ja comença a assumir que aviat el Principat serà independent. Però és una posició que la Unió Europea va desaconsellar de forma contundent. A ells, però, tant els fa, i ja tenim ací la resurrecció del corredor impossible. Espanya ens ensenya així una cara que li ha eixit molt cara al llarg dels anys. La d'enfrontar-se a la realitat com siga, per a construir el seu model de país.

Hi ha un exercici molt recomanable en aquest sentit. En el moment de màxima extensió Espanya era un país que abastava quatre continents. Milions i milions d'éssers humans han deixat de ser espanyols en un moment o un altre. I quan ho han deixat de ser, llegint les constitucions dels nous estats creats o les declaracions d'independència, hi ha una tendència que emergeix sempre com explicació del pas fet. Des de la declaració de les Províncies Unides, l'actual Països Baixos, fins la de la Guinea Equatorial, sempre la raó esgrimida per haver-se fet independents té a veure amb l'espoli, amb el menyspreu i amb la irracionalitat de les decisions preses des de Madrid.

El que és ben curiós és que no n'aprenen. I continuen allà mateix. Insistir a fer el corredor ferroviari central és insistir a prendre una decisió irracional, que menysprea no només el nostre país sinó la més elemental lògica econòmica i que consolida l'espoli. Hi ha una diferència, però, que fa que l'actitud espanyola siga avui més surrealista encara: per primera vegada ells no manen. O, per a dir-ho de forma exacta, no manen del tot. Integrats a Europa com som, hi ha decisions que cap president del govern espanyol pot prendre ja per ell sol. I quan Europa diu corredor mediterrani que ells diguen corredor central és simplement una prova més que no saben on són ni on van. Cosa que en definitiva és una bona notícia per a nosaltres.