Sabem el que hem de fer
La majoria del país viu amb la por al cos des que Mariano Rajoy va anunciar que la festa s'havia acabat. Es referia a aquella festa del temps passat en què s'estirava més el braç que la màniga. “Sabem el que hem de fer”, repeteixen els nous ministres en les seves intervencions públiques. Mentre, el mateix president del govern pinta un horitzó desolador assegurant que no es crearà cap lloc de treball el 2012 tot i que s'apliqui la reforma laboral en els pròxims mesos.
És fàcil entendre que els populars estiguin orgullosos de com han començat a fer la seva feina. Sobretot, quant Rajoy va prometre dir la veritat i res més que la veritat. En aquest sentit cal reconèixer que Rajoy compleix. Un compliment d'anuncis que fan que el ciutadà visqui amb un ai al cor permanent.
En l'àmbit laboral, els joves veuen difícil trobar feina. Les persones de més de cinquanta anys creuen que en cas de perdre la feina no en trobaran mai més. Els jubilats estan preocupats per la pensió i els aturats, desconfiant d'uns i altres mentre segueixen passant el dilluns al sol, i fins i tot els funcionaris clamen al cel per no perdre tot allò que han cregut que era de la seva propietat perquè en el seu dia van treure a pols un concurs oposició.
La majoria de discursos i les intervencions parlamentàries d'aquesta setmana són pessimistes. El ministre d'Economia, De Guindos, avisa que la situació de Grècia és contagiosa i que de retruc pot afectar Espanya.
En l'àmbit polític, ningú no diu que aquesta crisi, com totes les altres, té un final. Ningú no s'atreveix a dir quan i com s'acabarà el malson.
Amb el traspàs dels socialistes als populars s'ha mantingut el cicle econòmic i de moment la situació segueix igual per molt que el govern hagi canviat de color polític.
Cal el missatge positiu. El de l'optimista que sense ésser ingenu, perquè corren mals temps, és capaç d'engrescar.
En els darrers mesos a Catalunya només Sánchez-Camacho treu pit. Convençuda que divuit diputats valen a preu d'or davant d'un govern català que ha hagut d'acatar per conveniència i que no voldrà passar el mateix calvari pels pressupostos del 2013.
No passaria res perquè els nostres polítics, sense caure en la demagògia, donessin més ànim i optimisme al personal. Perquè, anunciant que tot va tan malament, algun dia encertaran.
