‘Arriva la carrozza del silenzio'

Aquest titular ja té unes quantes setmanes i l'he volgut mantenir en la versió original perquè juga amb un fals amic entre l'italià i el català. Una carrozza és una carrossa i també un vagó de tren, de manera que allò que s'ha posat en funcionament als ferrocarrils d'Itàlia són vagons en què s'ha de respectar el silenci i, doncs, no s'hi pot fer servir el mòbil. Gran novetat per als italians, que han convertit el telefonino en l'apèndix del cos que els permet xerrar a totes hores i a tot arreu. Sobretot per aprofitar el temps suposadament mort del tren. Entrar en una carrozza del silenzio deu ser per a ells com fer una cura de desintoxicació.

Tenen zones o compartiments de silenci almenys els trens holandesos, alemanys, suïssos i austríacs. Els suïssos són especialment restrictius, perquè no permeten converses ni cap mena d'aparell que pugui produir so. Hi estan prohibits els auriculars que, com és sabut, no aïllen gaire. Qui no s'ha sentit sacsejat pels auriculars d'un paio que escampa per tot un autobús un terrabastall infernal? La pega és que els compartiments reservats a la quietud solen ser de primera classe. Però té lògica, perquè viatjar amb tranquil·litat és un luxe.

Ara que ja no hi ha vagons de fumadors, cal recuperar aquella distinció aplicada al soroll. Els trens han estat sempre espais de promiscuïtat i de xerrameca, però el bitllet ho és també de loteria, perquè no saps mai quina mena de persones et tocarà al teu voltant. Grups cridaners, parelles que no callen, passatgers que busquen conversa perquè sí i mòbils a tot drap poden convertir en eterns els trajectes de mitjana i llarga distància. A causa del clima fred, els països nòrdics i centreeuropeus estan més habituats al silenci i a la introspecció. Al sud som més expansius i ens agrada fer-la petar, però quan vas amb tren enveges el silenci monacal dels trens realment civilitzats.