Relleus europeus

Fer la crònica de la política internacional fent servir el temps condicional comporta el risc d'equivocar-se de mig a mig, però avui caldrà emprar el condicional per afirmar que la política europea pot transformar-se si es verifiquen els relleus al poder dels països que representen el directori continental, França i Alemanya. El 22 d'abril es celebren les eleccions presidencials franceses, i les eleccions legislatives alemanyes seran l'any que ve, el 2013.

A França augmenten les especulacions sobre un possible relleu del president Sarkozy pel seu rival socialista François Hollande, i a Alemanya hi ha veus que pronostiquen un “canvi de truita” amb la substitució de la cancellera Angela Merkel per un rival polític que encara no té un nom conegut, però que representaria el partit socialdemòcrata en solitari o en coalició amb els verds. Aquests escenaris no són inversemblants, i si es verifiquen, l'entitat que anomenem Merkozy desapareixerà del mapa. ¿Quins efectes tindrien els relleus en plena crisi econòmica, a la qual el directori francoalemany ha jugat un paper protagonista? La resposta mostrarà quina és la importància de les personalitats concretes en el lideratge de les nacions i les unions supranacionals, com ara la Unió Europea.

La lògica indica que un canvi de noms a la presidència francesa i a la cancelleria alemanya no hauria d'alterar l'hegemonia europea. Els possibles successors de Merkel i Sarkozy haurien de fer front a la mateixa crisi que ells, i tot indica que ho farien amb les mateixes eines de rigidesa i disciplina pressupostària. La situació europea no dóna per a gaire més, i per bé que assistiríem a algun canvi d'estil i a alguna variació de matisos en el discurs ideològic, els relleus al directori europeu no passarien de ser un canvi de noms i de cares.