Dació

Com ja els vaig dir en una altra ocasió, jo no tinc inconvenient a aplaudir una iniciativa del Partit Popular quan és assenyada i respon a una demanda social.

La més recent és la proposta del ministre d'Economia, Luis de Guindos, d'activar la dació en pagament en casos concrets.

A l'Estat espanyol hi ha ara un problema greu. Hi ha famílies que perden la feina i la casa, però continuen devent una quantitat astronòmica als bancs perquè el preu de l'habitatge s'ha ensorrat i no dóna per saldar els deutes. N'hi ha per no aixecar el cap mai més de la vida. Ja hi ha milers de famílies que han passat per aquest tràngol, però a la vista de la profunditat i intensitat de la crisi, la xifra corre el risc de disparar-se fins al límit de la fractura social.

És clar que amb la dació, és a dir, amb considerar liquidat el deute a canvi de l'habitatge, no n'hi ha prou. Perquè aquesta família bé que ha de viure en algun lloc. Per això hi ha fórmules, com ara ajornar un parell d'anys el desnonament o oferir a la família que continuï a l'habitatge a canvi d'un lloguer que pugui pagar. O si no, arribem a la paradoxa sagnant de milers de famílies sense casa al costat de milers de pisos desocupats.

Ja hi ha entitats que ho fan, això: permeten a les famílies que s'hi quedin. No n'hi donen publicitat, perquè no volen tenir una allau de gent a les seves oficines, però és així. El que farà el govern espanyol és donar cobertura legal a aquesta pràctica.

¿Que ningú els va obligar a firmar la hipoteca? Sí, i què? També els van dir que els preus dels pisos no baixarien mai. I ja veuen què ha passat.