Bosch

Els mateixos que fa uns anys afirmaven que ningú podia donar carnets de catalanitat, ara són els que atorguen els de fiabilitat democràtica sense que els tremoli el pols. Estrafent una frase que George Orwell va escriure a Granja animal, tots els diputats són iguals, el que passa és que hi ha alguns que són més iguals que altres.

Els lectors d'aquest diari coneixen perfectament el professor Alfred Bosch. Fa un temps escrivia en aquest espai, el mateix que ara vostès tenen la humorada de llegir, suposo. Va ser triat en unes eleccions legítimes presentant-se per un partit legal. Doncs bé, amb això no n'hi ha prou. A més, s'ha de fer professió expressa d'espanyolitat per poder integrar-se en una comissió tan sensible com la de secrets oficials. Però Bosch, com molts altres diputats del grup mixt, no és de fiar. Ni el PP ni el PSOE el volen. No per ser català, Déu me'n guard de pensar que a Espanya hi ha anticatalanisme –la catalanofòbia encara no figura en el DSM-IV, el catàleg de malalties mentals–, sinó per independentista. Alguns columnistes consideren que això de ser independentista és absurd. Deu ser perquè creuen que Espanya és el millor país del món. Per a ells segur que ho és.

Ara, si jo fos el senyor Bosch estaria tranquil. Veient com han anat les coses en aquesta comissió en legislatures passades i a la vista del més que segur rebrot de la crispació d'aquí un temps, en un moment o altre hi haurà filtracions, i viurem escenes ferotges. I llavors no tindran el senyor Bosch per acusar-lo. Els que el van vetar, hi van caure?