Sense mala jeia, a Joan Ribas

No, amic Ribas, a El Punt Diari de fa trenta-tres anys i un dia del que tu parles no li faltava de tot. No hi faltava ni un bon projecte, ni uns bons professionals, ni una il·lusió abassegadora, ni un esperit de sacrifici i de treball envejables, ni una trajectòria ascendent consolidada, ni la resposta creixent dels ciutadans. Hi faltava, això sí, la part de capital no aconseguit abans de la sortida, que després no fórem capaços de trobar. Hi havia sectors socials importants, acostumats a tenir sempre la paella pel mànec, als quals el creixement inevitable del Punt Diari inquietava, precisament per la seva independència, i no ajudaren gens a la seva consolidació. Més aviat ens posaren pals a les rodes. I, ben cert, trobares els vuit milions que feren possibles els trenta-un anys i un dia de què parles. Te'n dono personalment les gràcies. I trobares els germans Bosch, que prengueren el timó del vaixell en plena tempesta, amb gosadia i encomiable dedicació. A ells també la meva gratitud personal més sincera, encara que en la seva neteja escombressin algun dels actius més valuosos del projecte. Mal aconsellats, esbandiren la cooperativa de lectors que havia fet possible el diari. De tota manera, el balanç ha estat molt positiu. Els ho he dit més d'una vegada i m'hi reafirmo públicament.

Però no és l'hora ni el lloc d'escriure a corre-cuita la història d'El Punt, ni de penjar-se medalles. És tan fàcil portar l'aigua al molí de casa amb quatre mitges veritats! Només un senzill càlcul, per deixar-ho clar. Fa trenta-tres anys, quan tu parlaves amb Joan Bosch, el diari perdia diners, certament. Perdia 500.000 pessetes cada mes (les cobríem amb una roda de préstecs personals que ens concedia La Caixa). Imagina amb mi, si et sembla, la pitjor de les hipòtesis: que El Punt Diari hagués continuat perdent la mateixa quantitat durant els trenta-tres anys de què parles. Sis milions l'any, per trenta-tres anys, fan 198 milions de pessetes, poc més d'un milió d'euros. Doncs bé, tu deus saber que els darrers tres anys El Punt va perdre entre un i dos milions cada any. Com a mínim cinc vegades més! Ja veus si n'és de fàcil fer demagògia per portar la història al corral que convingui. Estic amb tu que cal tenir fe en el país, valorar els gestos i els esforços de ciutadans conscients i patriotes que, com els germans Bosch o Quim Vidal, saben entendre quan la societat els necessita i no s'arronsen. Per ells podem tenir fe en un futur col·lectiu esperançat. Amb ells podrem avançar, malgrat la crisi, i esperar temps millors. Al seu costat aniran endavant les empreses si troben col·laboradors tan esforçats i eficaços com va trobar El Punt Diari des del primer moment: periodistes, teclistes, muntadors, administratius, repartidors, publicitaris... Gent que estimi el que fa, molt més enllà del jornal que es guanya. El que no hi havia a El Punt Diari de fa trenta-tres anys i un dia, amic Joan Ribas, és gent de mala jeia. Entre el personal, no. I he de creure que avui tampoc. I, per cert, fa trenta-tres anys i un dia, quan parlaves amb Joan Bosch, segons dius, El Punt Diari encara havia de sortir.