Exotismes

Diuen els físics que la matèria tendeix a quedar-se quieta. En principi (en principi científic), tot fa mandra i per això els gurus del consumisme saben que s'han de crear estímuls sense parar per motivar-nos contra la mandra que ens és natural. Si un es troba mitjanament bé tot pot esperar. Si un és al llit, ben calentet, anar a fer un pipí, per més que sembli urgent, esdevé un heroic acte de la voluntat. L'home afectat d'un amor foll, si espera un parell d'anys, observarà com la disfunció ja s'ha esbravat i tot torna a la tranquil·la normalitat. Fins i tot el que sent un impuls suïcida, si deixa passar una mica el temps, se n'acabarà desdient. Els científics diuen aquestes coses. I malgrat això, el moviment del món és diabòlic. És el triomf de la societat de consum. Ara, però, amb crisi i l'ombra del decreixement, tornem a sentir la crida melancòlica del quedar-se quiet. Quan el filòsof Cioran viatjava per Espanya en aquells trens feixucs dels anys cinquanta, va tenir una revelació metafísica. Una dona li va preguntar quan faltava perquè el tren arribés al seu destí. Cioran li va donar la informació i la dona va exclamar: “Qué lejos está todo!” Aquella frase va fer una gran impressió al pensador i no m'estranyaria que li inspirés un dels seus títols més celebrats: L'inconvenient d'haver nascut. Deixem els filòsofs, però, perquè el país vol sentir empresaris. De cop, n'ha aparegut un, un tal Mr. Adelson, que ens posa davant del nas una quantitat de llocs de treball que fa feredat. Un projecte, Eurovegas, que seria l'estímul necessari per treure la mandra congènita de ciutadans d'arreu i que, de passada, enriquiria els catalans. És una gran oportunitat. Els sociòlegs ja fa temps que expliquen que el turista vol llocs amb un parell d'exotismes, però amb les comoditats que té a casa. Aquí ja hi troben l'exòtica Gaudilàndia, i jo, si Mr. Adelson es decideix, posaria la norma que en aquest Eurovegas només s'hi pugui beure amb porró. Seria el toc exòtic complementari. I prou, que no cal embafar el turista. La resta tot com a casa (seva) i vindran com mosques.