Obvietats

A la nostra societat tot és objecte d'estudi. No hi ha res que se'n salvi. Les nostres conductes són analitzades per especialistes que acaben teoritzant sobre el nostre comportament. Aquí tenen una petita mostra dels resultats de tres estudis arribats ahir a la nostra redacció: “Jugar en l'adolescència fomenta la comunicació entre pares i fills”; “Els nens són menys obesos quan cuina la mare” o “Les persones amb una intel·ligència emocional superior afronten millor l'estrès laboral”; “Els fills de pares amb ansietat o depressió tenen més risc de suïcidi”. D'entrada, les conclusions d'aquests treballs semblen força interessants, però un cop hi reflexiones conclous que són una obvietat. Per què no estudien l'impacte i utilitat d'aquests estudis?