Marilyn al cor

Tots els homes portem una Marilyn al cor que vam voler salvar sabent que no ens necessitava. Si no portem una Marilyn al cor, és que no hem mirat massa bé el món o és que no estimem prou la nostra mare, o bé som un pèl superficials i febles. Marilyn, valem ben poca cosa si no hem sigut capaços d'estimar una criatura adorable per pur amor a l'art. Si no ens hem encantat veient-la jugar amb els nostres sentiments com una gata amb un cabdell de llana, si no li hem regalat el nostre temps i la nostra admiració, entendrits per la seva por del fracàs i per la nostra predisposició a protegir-la dels seus fantasmes monstruosos.

De vegades, a còpia de tenir-la a prop et feies il·lusions i creies que, desafiant totes les lleis, aconseguiries trasplantar aquella flor tan delicada al teu jardí. Però la bellesa només es deixa contemplar. Si mires d'atrapar-la es defensa despertant les teves pors, i et porta al caire de l'abisme perquè descobreixis els teus límits. Més enllà dels seus capricis, més enllà de la seva vanitat, més enllà de cada humiliació i de cada joc malvat hi havia un impuls que t'hi lligava. A la vida no hi ha res a perdre mentre tens el cor per perdre, i quan no tens res a perdre les coses passen una mica massa lluny.

 Les persones que ens han trencat el cor són importants, marquen la fondària de la nostra voluntat i de la nostra compassió. Quan una persona et canvia la manera d'estar al món ja mai més no deixes d'estimar-la, per més que t'hagi fet patir. Marilyn, l'actriu: en aquella criatura fràgil, insegura i adorable hi veiem totes les Marilyn del món. Més enllà de les seves cuixes màgiques, tots els homes que hem viscut en portem una de semblant al cor. I encara al cap del temps, si pel motiu que sigui hi pensem, el nostre cor torna a sagnar i sabem que això a ella encara l'alimenta. Per això no voldríem haver de triar mai entre el record que ens ha deixat i la nova vida que tenim o somiem. (I avui, senyors, no parlo de política perquè vinc tot estovat de veure My week with Marilyn!)