Catalans a Nova York

L'any 1874 hi havia a Nova York uns catalans que editaren un periòdic en la nostra llengua. Es deia La Llumanera de Nova York. Sortia cada mes. Morí el 1881. El fundà Artur Cuyàs quan tenia 30 anys. El seu pare l'havia enviat a Estats Units a treballar en el negoci familiar. Féu mans i mànigues per combinar les tasques comercials amb les periodístiques. Al seu costat tenia el dibuixant Felip Cusachs, qui triomfava allí en el prestigiós Daily Graphic. Dos corresponsals de pes escrivien de Catalunya estant: Rossend Arús i Frederic Soler Pitarra.

Ho explica Lluís Costa, professor a Girona, en un llibre acabat de sortir. És una obra fascinant. No tan sols per l'exotisme i singularitat d'una capçalera catalana a Nova York. També ho és pel simbolisme d'evocar la llumenera de l'estàtua de la Llibertat. Fou un periòdic eixit en la desclosa d'una nova premsa al món occidental, i també a Catalunya, com diu el professor Joan Manuel Tresserras en el pròleg.

Costa és un excel·lent investigador en història del periodisme i en les velles relacions de Catalunya amb Amèrica. La seva recerca acurada revela que aquella publicació catalana a Nova York fou una empresa ambiciosa. S'enviava arreu del continent. Tenia quaranta delegacions: onze a Estats Units, més de vint a Cuba i set a Sud-amèrica.

La Llumanera catalana no era una aventura pintoresca. Reeixí en la renovació de continguts quan encara no ho feien diaris de més renom. S'ocupà, per exemple, dels progressos científics. Ho féu en el cas de dos enginyers, Eusebi Molera, de Vic, i Joan Cebrian, de mare catalana, que inventaren a Califòrnia una bomba per a mines que servia alhora de ventilador, i una màquina de pistons elàstics per a força motriu de gas. És cert que Valentí Almirall a Diari Català també es feia ressò llavors de les novetats en ciència i tècnica. Un redactor de La Llumanera va escriure: “A Madrid els periòdics només s'ocupen de política.” El tret diferencial de la qualitat prestigiava el periodisme català. També hauria de fer-ho ara.